LA GALERIA
La primavera i el temps
L’espècie humana som tan estúpids que fins i tot ens queixem quan la natura fa el que ha de fer
Aquest any la primavera és magnífica. Des de Sant Joan de les Abadesses només cal fer una ullada a l’entorn per copsar tots els matisos possibles del verd. Els rius baixen alegres i els horts van tot sols. La temperatura és suau i durant tot el maig el sol ha anat alternant amb la pluja suficient. Tot i així, com es sol dir, mai plou a gust de tothom. L’altre dia en un noticiari de televisió, el d’una cadena estatal, es queixaven del mal temps i els estralls que ha provocat en zones de la costa, concretament del llevant, en l’ocupació hostalera. Vaig considerar molt agosarat –ja se sap que no hi ha res més agosarat que la ignorància– qualificar com a mal temps que plogui en primavera. Per sort la natura encara està molt per damunt de la cobdícia, i per més que ho lamentin fa just el temps que ha de fer. Acostumats els darrers anys a les sequeres la gent espera que el canvi climàtic faci de les seves i a uns els permeti omplir el calaix i a altres gaudir de la platja el mes de maig com si fóssim al juliol o l’agost. Doncs les coses quan van com han d’anar no són així. Al locutor del noticiari suposo que li deu semblar millor que la gent acabi sortint en processó per demanar un miracle humit, tal com han fet tantes vegades, igual que els indis de les pel·lícules de l’oest quan ballen la dansa de la pluja. Aquest any sembla que no caldrà, però ves a saber si els propietaris d’hotels, bars, restaurants i parades a peu de platja acabaran organitzant una processó per demanar que les temperatures sobrepassin els 30 graus a partir del mes d’abril, perquè no caigui ni una gota de pluja i la pols seca dels camins i platges provoqui la set dels seus clients potencials. L’espècie humana som tan estúpids que fins i tot ens queixem quan la natura fa el que ha de fer. Per la cadena televisiva que he esmentat, suposo que deuen considerar bon temps aquell que permet la gent omplir les platges per Setmana Santa amb les seves ampolles de plàstic, llaunes de begudes i tota mena d’estris sintètics que els permetin torrar-se abans de l’estiu, o castigar l’estómac amb infectes paelles i sangries de laboratori. A mi també m’agrada veure el mar, sobretot a l’hivern quan cal anar abrigat pel fred, a la primavera quan s’ha de dur paraigua i a l’estiu quan la roba fa nosa. I sobretot, quan les platges només són ocupades pels pescadors i els intrusos, talment nomenats turistes, en són absents perquè la meteorologia no actua com ells voldrien. Afortunadament.
