Vuits i nous
Llums de Moscou
“El mausoleu de Lenin reflecteix l’aparador de la internacional Chanel
De nit, ens porten a fer un recorregut pel Moscou il·luminat. Tots els grans edificis i els carrers i places del centre tenen llums suplementàries. Sembla Nadal sense ser-ho. L’alcalde va voler fer atractiva la nit de la ciutat i es veu que va recórrer les grans capitals del món per inspirar-se. La guia diu que va passar per Barcelona. Ho deu dir per quedar bé davant nostre, perquè Barcelona no té aquesta apoteosi lumínica ni per Nadal ni per la Mercè. Les lleis d’estalvi i mediambientals, unides a l’avara povertà di Catalogna, ho impedirien. Som als inicis de la primavera russa i la gent s’ha llançat als carrers. És per celebrar el bon temps, aquesta il·luminació? “No, és tot l’any.” Amb temperatures a trenta sota zero i amb tothom tancat a casa, Moscou també fa girar el comptador de la llum. Tota la nit? “Alguns carrers tot el dia; a l’hivern es fa fosc a les tres de la tarda.” El cèlebre edifici que acull les galeries GUM de la plaça Roja, pensat en un principi per ser un mercat, després convertit en un tètric edifici d’oficines soviètiques i ara expenedor de productes Chanel, Cacharel o Louis Vuitton, té a la façana tantes bombetes com abans Can Jorba del Portal de l’Àngel per Nadal. La porta principal s’obre davant mateix del mausoleu que conté la mòmia de Lenin. El marbre fosc del túmul mortuori reflecteix l’aparador de la internacional comercial Chanel, amb tots els maniquins. Circulen cotxes luxosos que aquí no es veuen ni disposen de concessionari. Davant un restaurant, un Rolls-Royce nou de trinca descarrega un home protegit per quatre guardaespatlles.
La ruta de la llum ens porta al Moscou-City, una mena de 22@ amb edificis de vidre vertiginosos, tots amb els llums encesos. Aquí s’hi fan negocis. Quins? L’escriptora russa Masha Gessen va presentar dimecres a Barcelona un llibre crític amb el pas de la Unió Soviètica al capitalisme, que amb Putin ha arribat al cim. Hi parla de negocis tèrbols, de corrupció, de desigualtats, de falta de llibertat, de presos polítics... En una entrevista que li fan cita un poeta del qual no diu el nom segons el qual Rússia ha reproduït el capitalisme segons la visió que la Unió Soviètica en tenia i es va arribar a creure. Envejable concisió dels poetes.
Per arribar al Moscou-City passem per carrers amb pisos d’habitatges socials construïts per Stalin. Són sòlids, i ara la gent amb diners se’ls rifen. Fa distingit anar-hi a viure. Una altra cosa són els pisos de l’època Khrusxov, suburbials, de parets primes i material mediocre. Encara se’n segueixen aixecant. Són els més habituals i nombrosos. Totes les finestres tenen el llum encès. S’han unit a la festa lumínica? “No, és que consten d’una única habitació per a tota la família i l’últim a posar-se dormir l’apaga.”
