El rei i el problema

El rei té un problema. I no és un problema menor. El rei té un problema i és que el dia 3 d’octubre va fer un discurs institucional que alguna cosa va trencar amb Catalunya. Perquè va fer un discurs tant o més dur que el que hauria fet el PP i perquè va ser enormement bel·ligerant amb els més de dos milions de catalans que l’1-O van anar a votar. M’atreviria a dir que aquell discurs va fer republicà més d’un monàrquic. I ara, per tot plegat, el rei té un problema. La portaveu del govern català, Elsa Artadi, deia divendres en aquest diari que la Generalitat es replantejarà el paper que ha de fer amb el rei quan visiti Catalunya. “No el podem rebre amb un somriure”, deia. L’alcaldessa de Girona s’ha negat a cedir-li l’Auditori de la ciutat per celebrar-hi l’acte d’entrega dels premis Princesa de Girona, d’aquí a quinze dies. I el rei ha decidit refugiar-se en un espai privat a Vilablareix. No van fer públic el lloc on entregaran els premis fins fa dos dies (i ja diu moltes coses que la Casa Reial hagi d’actuar d’amagatotis), però resulta que l’alcalde de Vilablareix, que és on es farà la cerimònia, ja ha dit que no hi anirà i que ho troba intolerable. “No podem acceptar de cap manera que una entitat que representa els qui ens piquen, ens empresonen o ens fan marxar del país vingui a muntar festetes a Vilablareix”, ha dit l’alcalde. I avui, a El Punt Avui TV i al diari, l’alcaldessa Ada Colau torna a lamentar-se del paper que va fer el rei el 3-O i diu sense embuts que treballarà perquè hi hagi un referèndum sobre la monarquia. El rei, el 3-0, va trencar moltes coses. I ara en paga la factura. En comptes de cohesionar, o de fer una crida a les dues bandes, va fracturar. Ell sí que ho va fer. Rajoy també. Però a Rajoy se li pot fer una moció de censura i, ja ho han vist, al cap de quatre dies torna a ser un registrador de la propietat. Al rei no se li pot fer una moció de censura. I com que ho sap, es va permetre el luxe de fer el discurs que va fer. No sé si ho va reflexionar prou, tot plegat. Si no era millor parlar de concòrdia que no pas sembrar discòrdia. Ni si és a temps a excusar-se’n. En tot cas, en paga les conseqüències. I vostès decidiran si ara el rei té un problema, o si és que el problema és el rei.