Ronaldo i el sòl enganxós

Amb una senzilla regla de tres ens en podem fer una idea: L’esplèndida propina de 20.000 euros deixada en un resort de luxe per Cristiano Ronaldo, que s’endurà 30 milions per temporada a la Juve, és com si qualsevol de nosaltres que arribéssim a un sou de 30.000 euros, en lliuréssim 20 després de gaudir d’unes gratificants vacances. Semblances a part, 20.000 euros donen per a molt. Per exemple, allunyarien el fantasma de la pobresa a una família de dos adults i dos fills –el risc de caure-hi se situa al voltant dels 17.000 euros anuals–. I la pobresa al nostre país persevera i castiga la infància, les dones, el treball precari i les llars monoparentals, segons el darrer informe de les entitats catalanes d’acció social (ECAS) que relaciona els efectes emocionals i sobre la salut que comporten les privacions materials de llarga durada. El peix que es mossega la cua, un bucle d’impotència, baixa autoestima i malaltia relatat pels diferents testimonis, mentre Teresa Crespo, vocal d’ECAS, denuncia l’actual sistema de protecció de “pal·liatiu, poc preventiu i insuficient”. Per una banda, Ronaldo, estrella feliç a qui cap paparazzi va violar el paradisíac descans tot i que a posteriori el seu generós agraïment faria la volta al món. Per l’altra, el desesper mut dels qui resten atrapats en el sòl enganxós de la desigualtat on es passa fred, gana, vergonya i soledat... i ECAS esforçant-se per donar-los veu, rostre i dignitat. Una monumental fractura que no solda cap propina.