Només la ventilació és pura

No sé per què ahir vaig publicar que escrivia durant una tempesta real d’estiu mentre la ficció d’Emily Brontë em duia a les tempestes hivernals a Wuthering Heights (Cims Borrascosos). L’adjectiu wuthering descriu “l’agitació atmosfèrica a què està sotmès l’indret en temps de tempesta”, sigui aquesta a l’hivern, l’estiu o en qualsevol altra estació, encara que, evidentment, s’hi manifesti de manera diferent. De fet, a propòsit de tal agitació atmosfèrica, Lockwood, el narrador, afirma: “En totes les èpoques, deuen tenir una ventilació pura i saludable; es pot endevinar la força del vent del nord, quan bufa sobre el marge, per l’excessiva inclinació d’uns quants avets esquifits que hi ha a l’extrem de la casa i per una filera d’arços esprimatxats que allarguen totes les branques en la mateixa direcció, com si demanessin almoina al sol.”

El cas és que encara que, de moment, no n’hagi deixat constància en aquestes “ombres”, he avançat prou en la lectura de la novel·la fins arribar a un passatge en què, narrat per la serventa Nelly mentre li explica a Lockwood quina és la història dels habitants vius i morts de Cims Borrascosos i de la Granja dels Tords que ell ha llogat, un personatge clau “desapareix” durant una tempesta d’estiu amb llamps esfereïdors. Però devia haver retingut que, durant una tempesta hivernal, Lockwood s’ha de refugiar a Cims Borrascosos sense que Heathcliff, el propietari, mostri cap signe d’hospitalitat. A la casa també hi troba Joseph, un criat renoc i malintencionat sempre disposat a invocar Déu per amenaçar els humans; una noia esquerpa que li sembla bellíssima (“la carona més exquisida que havia tingut el plaer de contemplar”) i que té uns ulls oscil·lants entre el menyspreu i la desesperació; i un jove rude del qual suposa que és fill de Heathcliff i que, tot i pensar que seria una parella xocant, està casat amb la noia. No n’encerta ni una: ella, Catherine Linton, és la vídua del fill de Heathcliff; ell, Hareton Earnshow, és el fill de l’anterior propietari, també mort, de la casa. Lockwood se sent “fora de lloc en aquell gentil cercle familiar” abans que la criada Zillah l’acompanyi d’amagat cap a una cambra on l’amo mai no ha deixat que ningú s’allotgés. Lockwood és a la cambra de Catherine Earnshaw, el fantasma de la qual se li apareix en un somni terrible després d’haver tafanejat en la biblioteca de l’estança. Ha entrat, i nosaltres amb ell, en el món inquietant de Cims Borrascosos on només la ventilació deu ser pura i saludable. Un món també ple de tempestes interiors.