Opinió

Ombres d’Estiu

Escuma per la boca

“L’amor-passió no és feliç. Tampoc generós. Ni tan sols en aquest moment de comunió tremenda.

Ha arribat el moment, doncs, en què, just a la meitat de Cims borrascosos, Nelly Dean narra l’última trobada entre Heathcliff i Catherine. Aquesta, després d’haver-hi discutit violentament, pateix un deliri estranyament lúcid amb el qual, debilitat el seu cos, pressent la mort. Durant la seva convalescència, se sent més a prop dels morts que dels vius, però el pas definitiu es retarda com si esperés el retorn de Heathcliff, que havia fugit amb la incauta Isabelle Linton, la germana del seu rival, en una de les accions de la seva venjança. Retornat als Cims Borrascosos, Heathcliff espera l’ocasió per poder veure Catherine i demana ajuda a Nelly quan aquesta, responent al reclam de la maltractada Isabelle, visita la casa. La criada dubta per fidelitat al seu amo, Edgar, però, absent aquest, Heathcliff aprofita per entrar dins la Granja dels Tords. Nelly veu Catherine i Heathcliff abraçats i aquest és el primer moment en què, de fet, tenim constància d’un contacte físic entre ells.

Allò que segueix aquesta primera abraçada forma algunes de les pàgines més estremidores que he llegit. El rostre de Heathcliff expressa la seva desesperació davant de l’estat de Catherine, que li retreu que, fort com és, no només la sobreviurà, sinó que fins l’oblidarà i que, passats els anys, dirà: “Aquesta és la tomba de Catherine Earnshaw. La vaig estimar fa molt de temps i la seva pèrdua em feu molt desgraciat, però això ja és passat. N’he estimat moltes altres des de llavors, i ara estimo més els meus fills que no a ella.” Però ella mateixa sap que no serà veritat. Abans, expressant aquell desig d’amor i de mort (d’una mort a dos amb la qual aconseguir la fusió impossible en vida) que ha travessat durant segles la literatura fins a esllanguir-se per la por del ridícul que fa renunciar al sublim, diu aquestes paraules amargament: “Voldria tenir-te agafat fins que tots dos estiguéssim morts! No m’importaria que tu sofrissis. No m’importen els teus sofriments.” L’amor-passió no és feliç. Tampoc generós. Ni tan sols en aquest moment de comunió tremenda. L’última abraçada: “Catherine feu un salt i ell la va agafar i quedaren enllaçats en una abraçada de la qual vaig pensar que la meva senyora no sortiria viva [...] Heathcliff es deixà caure sobre el seient més proper en veure que jo m’acostava per comprovar si s’havia desmaiat, m’ensenyà les dents, començà a treure escuma per la boca com un gos rabiós i la premé més fort amb zelosa cobejança.” Dues hores més tard, Catherine mor havent parit una nena, el pare de la qual és Edgar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.