17 d’Agost

No oblidarem aquesta data: 17 d’agost. Crec que, quan hi va haver l’atemptat a les Rambles, molts ens vam dir que havíem pensat que aquest horror podria esdevenir-se a Barcelona. De fet, també en qualsevol altre lloc, com ara Alcanar i Cambrils. Tanmateix, es temen horrors que, afortunadament, no s’esdevenen mentre que, malauradament, nodreixen les polítiques de la por. Aquest horror sí que va produir-se, com es va produint en altres llocs sense que siguin tan pròxims per ser-hi tan sensibles, però vull pensar que es manté aquell esperit amb el qual vam cridar: “No tenim por.” Entenguin-me: hi ha una por ineludible i, per no caure en els perills de la insensatesa o l’arrogància, fins necessària derivada de la consciència de la fragilitat de tot plegat, del malestar que du al mal, de l’aberració ideològica i/o mental que deshumanitza l’enemic; però hi ha aquella por interessadament propagada que pot convertir-nos en feixistes i que suposadament justifica els crims dels estats poderosos. Ha passat un any des d’aquell dia en què les Rambles es van convertir en un lloc estrany perquè hi ha la memòria d’una ferida i a la vegada la vida quotidiana hi transcorre com si no hi hagués passat tal fet. Hi ha coses que mai no sabrem, com ara què va passar per la ment de qui va gestar i perpetrar l’acte criminal. Potser tampoc de quina informació disposaven els serveis secrets i els cossos policials, de manera que és un terreny abonat per a la sospita i l’especulació. Passat aquest any, el major Josep Lluís Trapero està pendent de judici per sedició pels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre (unes altres dates que tampoc no oblidarem) mentre que el conseller d’Interior Joaquim Forn fa mesos que està privat de llibertat per l’acció venjativa de l’Estat espanyol. No volen homenatges per l’actuació conseqüent als atemptats. Es diu que potser no volen homenatges que se’ls poden girar en contra. No ho sé. Vull pensar que no es consideren herois i que creuen que l’únic homenatge hauria de ser per a les víctimes. Tanmateix, passat un any, han ocorregut moltes altres coses a Catalunya per haver d’entomar que Felip VI, màxim avalador de la violència contra els ciutadans l’1 d’octubre, estigui present a l’acte en memòria de les víctimes del 17 d’agost. S’argumenta que, per respecte a les mateixes víctimes, no s’ha de polititzar l’acte i, en conseqüència, s’ha d’acceptar l’assistència de Felip VI. Tanmateix, hi ha res més vergonyosament polític que aquest home s’hi faci present amb la ciutat vigilada.