Opinió

A la tres

‘Déjà vu’

“La fórmula de Sánchez per resoldre la situació és tota una novetat: un nou Estatut. Brillant, Pedro!

Com que ahir era com una mena d’inici de curs polític, i com que avui el president Torra ha de pronunciar la famosa conferència al Teatre Nacional de Catalunya, suposo que per això el president Pedro Sánchez va voler també ahir començar la setmana dient-hi la seva. I en una entrevista a la SER va deixar anar la seva proposta per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya: votar un nou Estatut. I tots els mitjans, ahir i avui, en van plens. Sánchez diu que “el que està en joc a Catalunya no és la independència sinó la convivència” (suposo que ho devia dir pel que estan fent Ciutadans i el PP) i que el que cal és votar un Estatut perquè “Catalunya ara mateix té un Estatut que no va votar”. Saben què em passa, a mi, amb Pedro Sánchez? Que tinc un déjà vu. Això que va dir ahir, i que ahir tothom va considerar una gran novetat, Sánchez ja ho va dir a mitjan juliol al Congrés dels Diputats. “La crisi s’ha de resoldre amb una votació”, va dir aleshores, i hi va afegir: “Cal avançar en el marc estatutari, i que els catalans votin per quedar-se, no per separar-se.” Ufff, Pedro, quin déjà vu. Un nou Estatut? Per tornar-lo a votar (que sí que el vàrem votar en el seu moment) i perquè després el TC (perquè la cursa aquesta que hi ha entre Ciutadans i el PP serà també per veure qui el porta primer als tribunals) el torni a tombar? Que la solució per a Catalunya era un nou Estatut, Pedro –i mira que ens ho poses fàcil–, ja ho pensava Zapatero el 2013 (“Apoyaré el Estatuto...”) i som on som. No sé veure en la proposta de Sánchez cap novetat. Hem millorat les formes (venint d’un govern del PP tampoc costava massa) però continuem encallats en el fons. I si reformar l’Estatut és tot el que el PSOE és capaç d’oferir als catalans, em fa l’efecte que som al cap del carrer. A excepció feta, és clar, que tots plegats ho consideréssim un referèndum de veritat –a les urnes sempre guanyem– i Sánchez estigués disposat a acceptar una declaració d’independència si la majoria de catalans aquest cop vota que no, que no vol un nou Estatut sinó anar-se’n. Si tots els del sí (i mira que fa anys que hi estem, amb el sí) ara votéssim que no, Pedro, ens deixaries marxar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a