Opinió

Tribuna

Memòria completa

“És fonamental recuperar tota la veritat històrica, sense tabús, no només una part

El govern de la Generalitat ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei integral de memòria democràtica. L’objectiu, segons el govern, és fer un nou pas endavant en aquesta matèria, facultant la Generalitat per retirar la simbologia franquista, anul·lar condecoracions i suprimir els noms dels carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat. També es preveu constituir una Comissió de la Veritat orientada a la reconstrucció dels fets succeïts durant la Guerra Civil, esclarir els crims comesos i facilitar una reparació per les víctimes. Així mateix es vol treballar per introduir la memòria històrica en el currículum escolar.

Conèixer la veritat històrica i preservar-la és condició necessària per a la justícia, el perdó, la reconciliació i la pau. La veritat dels fets de violència i injustícia del passat ha de ser estudiada, divulgada i recordada, sempre sense cap ànim de confrontació, a fi de reparar en la mesura que sigui possible les víctimes i convertir-la en eina educativa per a les futures generacions. Però resulta fonamental recuperar tota la veritat històrica, sense tabús, no només la part que pugui interessar a uns col·lectius o altres. Per això, la recuperació de la memòria de la Guerra Civil no hauria d’oblidar un episodi avui poc o mal conegut per l’opinió pública catalana: la cruel i terrible persecució religiosa que va tenir lloc des de l’aixecament militar contra la República, el juliol del 1936, fins al final de la Guerra Civil. Més de 2.400 persones, entre bisbes, sacerdots, religiosos i laics, homes i dones, joves i ancians, varen ser perseguits, detinguts, sovint torturats i assassinats. En alguns casos no s’han trobat encara els cossos. Els únics eclesiàstics que es varen salvar són els que van amagar-se o van poder exiliar-se. Pràcticament totes aquestes víctimes ho foren per l’única raó de ser membres de l’Església, o per haver amagat els catòlics perseguits, i no pel fet de tenir cap relació amb l’aixecament militar, ja que no la tenien.

Entre les víctimes hi havia persones de molt diferents sensibilitats polítiques i eclesials. En la seva gran majoria, van acceptar la mort amb gran serenitat perdonant expressament els seus assassins. A més, 4.000 esglésies foren incendiades, destruïdes o saquejades, com també arxius, biblioteques eclesiàstiques, imatges, retaules, ornaments i peces d’art de tota mena. Alhora, molts líders catòlics van ser també objecte de represàlies del franquisme, com ara l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera o l’exili a què van obligar l’arquebisbe de Tarragona, el cardenal Vidal i Barraquer. Confiem que aquesta important part de la veritat històrica serà també analitzada i recuperada. Solament així serà possible una memòria històrica completa i inclusiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.