I després de la foto, què?

El president Torra i el vicepresident Aragonès es van fer ahir una foto junts. És la que foto que tocava l’endemà del desgavell al Parlament, i que pretén demostrar que la tan reclamada unitat independentista no només hi és sinó que es pot fotografiar. Potser sí. Però jo no en faig prou, amb aquesta foto. Ni vostès, no n’haurien de fer prou. Perquè no m’ho acabo de creure, tot plegat. La unitat s’aguanta per un fil i això no ens ho podem permetre. Com que ara tots repassem el que va passar fa un any, ahir, que m’havia de preparar per a un col·loqui en què m’havien demanat que intervingués al vespre al meu poble, a Cassà de la Selva (visca Cassà!), vaig trobar el discurs que el president Puigdemont havia fet el setembre del 2016 al Parlament. Era el dia que es debatia la famosa qüestió de confiança –després que la CUP li bloquegés el pressupost– i en què el president va rebrotar amb aquell “o referèndum o referèndum”. Vaig rellegir el discurs. “Us proposo que iniciem una cadena de confiances que no s’acabi l’endemà de la votació sinó que continuï fins que Catalunya esdevingui un estat independent de dret”, va dir Puigdemont. I hi va afegir: “[...] i aquesta cadena de confiances ha d’involucrar tothom i no prescindir de ningú [...]. És imprescindible fer creure que anem de debò, que estem decidits”. I hi va haver una cadena de confiança, i per això l’1-O va anar bé. Què ha passat ara? Per què al juliol Torrent suspèn els plens i aquesta setmana l’espectacle dels partits independentistes al Parlament ha estat de vergonya aliena? Doncs perquè la cadena de confiança entre les forces independentistes s’esquerda. Entre JxCat i ERC s’ha esquerdat (i l’esquerda no és pas petita) i amb la CUP sembla trencada. Sí, el Suprem en té culpa, com diuen Torra i Aragonès. Però la cadena de desconfiances, també. Les tensions internes són normals: també hi eren la legislatura passada, però la cadena de confiances prevalia. Entre partits i amb això que n’hem dit la gent, que som vostè i jo. El perill és que ara, veient determinats espectacles, la cadena de confiança entre els partits i la gent també rebi. I que s’esquerdi o es trenqui. I això no s’ho poden permetre. No ens ho podem permetre. Per això volem alguna cosa més que una foto.