Les Fires de la República

Avui que encetem una nova edició de les Fires de Sant Narcís és inevitable recordar el còctel d’emocions de l’any passat. De l’eufòria més absoluta a la decepció més gran. Unes Fires que els gironins recordaran sempre, que van ser batejades com les primeres festes de la República –recordin que el Parlament va proclamar la independència quatre hores i mitja abans que es fes el pregó a la plaça del Vi–, que van començar amb crits de celebració pel nou estat català i que van acabar de dol i amb l’anul·lació de diversos actes per l’empresonament de bona part del govern. Malgrat que tothom era conscient que el 155 estava en camí, van ser uns primers dies d’una gran incertesa, perquè no s’acabava de veure quin seria l’abast ni tampoc com respondria el govern català. I, als gironins, ens va enganxar en plena festa major. Una sacsejada d’emocions, entre unes coses i les altres, que ens va deixar força marejats. Perquè, a part del que passava al país, a la ciutat també es trencava el govern municipal, format per CiU i el PSC, evidentment pels fets que s’havien produït al Parlament i pels que ja s’intuïa que vindrien. Un trencament que podríem dir que va ser amistós però que va ser tan immediat que es va anunciar just després que s’acabés el pregó. Madrenas va baixar del balcó de l’ajuntament i va anar directament a la sala de premsa. Si els periodistes no tenien prou ingredients aquell dia, se n’afegia un de nou a darrera hora. Un inici de festes de traca!

I avui torna el pregó. L’estat d’ànim a la plaça del Vi no serà el mateix que el de fa un any. Evidentment no hi haurà l’eufòria viscuda pel naixement –fallit– del nou estat català ni tampoc un dol total. Un any després, les emocions s’han paït, que no vol dir que hagin desaparegut o hagin caigut en l’oblit. Simplement, som més conscients d’on som. Però això no vol dir que tot sigui normal. Aquestes Fires tampoc seran normals. Segurament veurem molt de groc arreu, no faltarà el to reivindicatiu i els presos i els exiliats estaran molt presents al llarg d’aquests dies. De la mateixa manera que ho han estat el darrer any. Girona està de festa major i la ciutat tornarà a bullir de gent i d’activitats, però res pot tornar a ser normal quan hi ha gent de pau que continua injustament empresonada i que serà jutjada a principis de l’any vinent. La vida no para, però en cap cas pot continuar igual.