A la tres
Atiar a escopinades
“Sánchez i Pastor abaixarien el to, però Borrell i Casado van desbocats i ja els va bé que el Suprem segueixi ben agre
Borrell “hipòcrita”. Així defineix el diari britànic The Daily Thelegraph el ministre d’Exteriors. Sembla haver-lo vist a venir, per les seves desqualificacions sobre el Brexit. Més enllà de l’exagerada gesticulació habitual de Rufián, Borrell crispa i després es queixa que el clima està enrarit. A Catalunya coneixem els seus excessos i intents de “desinfectar” el país. Ahir va encendre la metxa al Congrés, amb el gargall invisible, obligant la presidenta de la cambra a cridar els grups i demanar-los que no emprin les paraules colpista ni feixista. Resultat final: Cs i el mateix PP negant-se a abaixar el to, tal com ja van advertir que no farien al Parlament. Ana Pastor desacreditada pels seus companys i fent Rajoy, “moderat”, com deia Sánchez a Casado.
I és que els intents de dialogar, o simplement d’asserenar el clima, són dilapidats encara que vinguin des del mateix partit, com li va passar ahir a Pastor. Al PP ja li està bé que esclati l’intent de renovació de la cúpula judicial de l’Estat, de manera que Lesmes continuarà al capdavant i Marchena podrà continuar treballant per afermar el relat inventat de la sedició en el judici als presos independentistes.
L’intent de Sánchez d’endolcir el Suprem i el Consell General del Poder Judicial fracassa i se li complica l’assoliment d’alguna entesa pressupostària amb l’independentisme. El Suprem continuarà agre i ja ha citat els advocats de la defensa per detallar-los com anirà la mecànica del macrojudici.
Es podria pensar que Borrell és un ministre díscol i que Sánchez va emprar el seu nom per no perdre vots entre l’espanyolisme d’esquerres, però és que fins i tot el ministre Ábalos, que en alguna ocasió calmava el linxament a Catalunya, s’atrevia a vincular l’aprovació del pressupost estatal a la millora de les Rodalies. Ha mort un veí de Castellbell, senyor ministre! Amb les inversions en seguretat de les infraestructures no s’hi hauria d’especular. Foment sempre ha servit per premiar territoris dòcils i castigar els hostils, però tant per escatimar-hi inversions imprescindibles...
