Opinió

Tribuna

L’herència religiosa

“Les arrels que van fer Europa són en gran part cristianes, junt amb Grècia, Roma i la Il·lustració

És veritat que en els darrers decennis s’ha notat un canvi en l’adhesió de molta gent a l’Església catòlica. Ha augmentat el nombre de ateus i agnòstics; hi ha una pràctica religiosa més minsa; l’adhesió a l’Església baixa, etc. Però això no és tota la veritat o és una visió esbiaixada. Malgrat que s’insisteix en la mala salut del fet religiós, també es podria dir allò de Don Juan Tenorio: “Los muertos que vos matáis gozan de buena salud.” A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que pertanyen a una altra religió diferent de la catòlica. De manera ni que sigui cultural, el 60% dels catalans es consideren vinculats a la tradició catòlica. I més de la meitat de la població es considera una persona amb creences religioses. Un signe de vitalitat col·lectiva a nivell europeu és també l’existència de l’Acadèmia Europea de Religions, amb seu a Bolonya.

Fins fa tres anys el tema religiós a Europa era estudiat en algunes universitats i des de punts estrictament religiosos i històrics. El 2015 la Fundació per a les Ciències Religioses, de Bolonya, va convocar persones individuals i institucions de tot Europa que treballessin el fet religiós, a formar part d’una nova institució de coordinació i estudi. La fundació italiana està dirigida pel professor Alberto Melloni, especialista en temes religiosos com és ara el Concili Vaticà II. D’aquí el 2006 va néixer l’Acadèmia Europea de la Religió, amb més de 500 institucions i persones adherides (especialistes en temes religiosos, teòlegs, ecumenistes i altres acadèmics). Segons el que es va decidir entre tots, l’acadèmia creu que “la religió exerceix un paper essencial en el nostre món. El coneixement compartit i la reflexió acadèmica poden fomentar la coexistència pacífica i evitar l’analfabetisme religiós.”

L’Acadèmia ha celebrat una trobada anual a Bolonya des del 2017. Enguany ha tingut lloc el passat mes de març, amb l’assistència de 1.200 persones, moltes d’elles membres de les quasi bé 500 entitats adherides. L’organització és molt participativa perquè es programaren uns 240 panels i unes 342 sessions de treball. Durant cinc dies es pot escollir a quines activitats assistir perquè a la mateixa hora hi ha dotzenes d’ofertes. Hi vam participar un bon grup de catalans de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, del Grup de Treball Estable de Religions, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Associació de Periodistes Religiosos, etc. Com deia al principi, el fet religiós és viu i arrossega moltes entitats i personalitats europees. Les arrels que van construir Europa són en gran part cristianes, juntament amb Grècia, Roma i la Il·lustració. Hi ha signes que, malgrat tot, es pot rehabilitar aquesta herència i fer-ne sorgir nous fruits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.