Opinió

Full de ruta

Vist per a sentència

Tot i la duresa del que representa aquest judici i les seves conseqüències, no està clar que aconsegueixi el seu objectiu d’escarmentar tot un poble que vol ser lliure

El judici als líders independentistes ha quedat vist per a sentència després de quatre mesos llargs, on hem vist com les acusacions bastien un relat fals davant els ulls impassibles del tribunal. Ens queda el mal regust de boca de veure la justícia d’un estat pretesament democràtic fent aquest paper galdós. Fa més d’un segle, quan França va viure un procés semblant contra Alfred Dreyfus, el periodista i escriptor Émile Zola escrivia un article a Le Figaró el 5 de desembre del 1897, un cop acabat el judici, que sembla redactat ahir mateix: “Quins dies inoblidables que acabem de travessar! No en recordo d’altres que hagin remogut dins meu més humanitat, angoixa i indignació solidària. M’he sentit exasperat, remogut per l’odi a la niciesa i a la mala fe, tan afamat de veritat i justícia que he entès els grans impulsos de l’ànima que poden llançar un burgès pacífic al martiri.” El que està passant amb els presos polítics i exiliats té un nom, que ha estat esmentat al llarg del judici per alguns dels advocats defensors: dret penal de l’enemic. L’any 1985, el jurista alemany Günther Jakobs va elaborar aquesta teoria jurídica que sosté que algunes persones, perquè són considerats enemics de la societat o de l’Estat, no mereixen les mateixes proteccions penals que la resta de ciutadans. Jakobs distingeix entre el dret penal del ciutadà, que manté totes les garanties legals, i el dret penal de l’enemic, pensat per combatre amenaces contra l’Estat, que permet utilitzar qualsevol mitjà disponible per reprimir-les i eliminar el perill. Tanmateix, tot i la duresa del que representa aquest judici i les seves conseqüències per als presos polítics i les seves famílies, no està clar que aconsegueixi el seu objectiu d’escarmentar tot un poble que vol ser lliure. Ningú no pot dir a hores d’ara per on avançarà Catalunya cap a la seva llibertat. El que és segur és que no s’aturarà. L’1 d’octubre del 2017 vam demostrar que podem plantar cara i autodeterminar-nos, i –en paraules de Jordi Cuixart– ho tornarem a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.