Opinió

Full de ruta

Política ‘low cost’

El ‘top manta’ és un abús i erradicar-lo és responsabilitat compartida de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat

Les enquestes prèvies a les últimes eleccions municipals deixen clar que una de les qüestions que pitjor valoració mereixen per part dels ciutadans de Barcelona és el top manta, molt al davant de l’incivisme, la inseguretat, el trànsit o la neteja i únicament superat pel problema de l’habitatge. No costa gens d’entendre; el que no s’entén en absolut és la passivitat, la deixadesa i l’absentisme de les administracions, totes, per posar remei a aquesta situació. La fotografia no menteix. Només cal baixar al carrer per comprovar-ho. Fa cinc anys, els manters eren pocs, potser unes desenes, i eren nòmades, intermitents, porucs i fugissers amb el seu sac penjat a l’esquena evitant a dures penes el setge de la Guàrdia Urbana. Avui, el cens de treballadors del top manta arriba al miler, ocupen un espai fix, estable i en constant creixement sobretot al front litoral (sense oblidar les tradicionals expedicions al centre urbà), fins al punt que han convertit el passeig Joan de Borbó en un autèntic hipermercat a l’aire lliure de la venda d’objectes pirates. L’ocupació tímida de l’espai públic és ara una invasió desacomplexada i impune. La mercaderia disciplinadament col·locada. Els venedors, acomodats per passar-s’hi el dia i els proveïdors i traficants que hi ha al darrere, aplicant el capitalisme salvatge per enriquir-se sense cost laboral, administratiu, ni social; a costa dels venedors sense papers, a costa dels comerciants que paguen permisos, llicències, lloguers i seguretat social, a costa dels ciutadans, dels visitants, a costa de la seguretat i a costa de la ciutat. La Pimec ha calculat l’impacte negatiu en el comerç de proximitat en 65 milions i el de la comercialització de falsificacions en 69 milions més. La radiografia hauria de fer que els responsables polítics s’amaguessin sota terra, no darrere de la responsabilitat dels altres per quedar bé. L’Ajuntament no pot permetre l’apropiació de la via pública, ni a la Barceloneta, ni als antics encants vells; la Generalitat ha de perseguir el comerç il·legal de falsificacions i l’Estat ha de perseguir el tràfic de mercaderia il·legal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.