Opinió

Tribuna

Incendis forestals

“Ens cal posar les bases d’una societat que torni al medi, que és la vida

“No hi ha cap problema d’incendis forestals”, em va dir fa 25 anys el director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (q.e.p.d.). “El problema és que hi ha massa boscos”, va reblar. Quan les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) no tenien la C, els informàtics atrafegats, com jo, ens havíem de desplaçar amb disquets amunt i avall del territori per actualitzar el programari dels ordinadors. Amant de la natura i observador, vaig ser mut testimoni de com anava cremant Tarragona de sud a nord.

L’any 1994, després dels grans incendis de la Catalunya central, la discussió sobre el foc ocupava tots els mitjans, però ningú es posava d’acord. Ja feia disset anys que observava impotent i vaig esclatar. En un rampell vaig voler trobar la solució –si més no l’explicació– al problema dels incendis forestals, tot i ser-ne un profà. Amb un procés logicodeductiu que començava amb “per què cremen els boscos?” ho vaig arribar a entendre. Al capdavall és molt senzill (com tot allò que és important): els boscos cremen perquè s’han abandonat i pateixen un desequilibri. El bosc continua produint, però l’home no va a recollir-ne els fruits i esdevé un atapeïment de biomassa seca que s’ajunta amb els camps també abandonats. Tot llest per cremar, en espera d’un desencadenant.

La Societat Rural mediterrània, que havia mantingut en simbiosi home i medi, agonitza per la inèrcia de la revolució industrial i d’una nova societat globalitzada, on ja és més barat desforestar injustament un país pobre i remot que explotar el bosc de proximitat. Aleshores, si la relació de negoci (negació-de-l’oci/treball) que mantenia en equilibri el medi ja no funciona, què podem fer? Doncs només ens resta cercar l’equilibri mitjançant l’oci, perquè no hi ha res més: o és oci o és negoci. I és factible, això? Sí, perquè el trencament de la simbiosi afecta els dos sistemes: el medi i l’home. L’home necessita relacionar-se amb el medi natural per trobar també el seu equilibri (hipòtesi de les latències). I això, a mitjà termini, farà tornar el negoci.

Vaig voler presentar anàlisi, conclusions i propostes al director general i advertir que la línia de desforestació era a les portes de Barcelona. “Vagi tranquil, és normal que hi hagi alguns incendis cap al sud”, va ser el comiat. Estem fent tard. El bosc necessita treball, a més de vigilància. Necessita explotació, retornar als vells usos de la biomassa i trobar-ne de nous. I cal conrear tota la terra, perquè és de justícia, i redreçar una societat arrelada al territori. Ens cal posar les bases d’una societat que torni al medi, que és la vida, un sistema simbiòtic del qual no podem prescindir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.