Opinió

LA GALERIA

Nit d’estiu

Una corrua de gent rocambolesca fa cua per adir-se més amb el local on estan a punt de degustar un gelat excels

Si una nit d’estiu un viatger estranger topa amb la Girona immortal i feta de pedra picada hi veurà escenes diverses que s’emportarà als seus vorals diaris. Ja depassem la meitat del mes d’agost i les nits feixugues cada cop ho són menys. El pas per sobre d’algun dels múltiples ponts que creuen l’Onyar injecta al passejant un aire fresc, fins i tot fred per als més espantadissos, amb l’estiu que ja foragita les altes temperatures. T’atanses a la plaça Independència i des de dalt de les escales ja es nota un brogit característic de l’espai amb l’arribada de la bonança. Amb els anys, la ciutat, i també els turistes, s’han anat fent seu aquest espai porticat, el més europeu que té, possiblement, la ciutat banyada per quatre rius. Les taules llargues hi sovintegen. En una, un grup de rosses i caravermelles riuen mentre el passavolant pot suposar que provenen dels Països Baixos sense temor a l’error. Altres remullen amb el nèctar de les vinyes de l’Empordà el sopar que fan un parell de taules més enllà. Un veí té la gosadia de tenir la finestra oberta. L’objectiu és que el vent que punxa el turista passant pel pont també injecti una sensació de frescor a la seva llar aquest capvespre, però sap que l’aire hi anirà acompanyat de les converses esmorteïdes dels veïns ocasionals de la plaça.

Els gironins no són esquius tampoc al passeig nocturn. Encara a la plaça una filera fa cua per comprar un gelat. Ja al carrer Santa Clara els aparadors amb llum ajuden a aclarir l’escena. A pocs metres, una altra cua, en aquest cas una corrua rocambolesca de perfils per adir-se més amb el local on estan a punt d’entrar. S’ensuma la tardor per algun costat, però els que passegen volen aferrar-se a l’estiu, potser perquè ja treballen i el cap de setmana els permet encara notar el regust de les vacances ja llunyanes de fa setmanes. Els passejants s’allunyen del centre. Apareix al seu davant els llums sinuosos poc visibles al ciutadà atrafegat quan passa per la plaça més constitucional de la ciutat, però que ara porta nom del primer d’octubre del 2017. La remor de la plaça Independència queda en l’oblit i la Gran Via ho canvia per alguns vehicles passant. No gaires. És cap de setmana i la ciutat se situa en la letargia estiuenca, rememorant aquells estius de fa dues dècades, quan la ciutat agonitzava per reanimar-se amb l’arribada de la verema. És només una nit d’estiu a la ciutat de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia