Opinió

De reüll

Als nascuts després

Preparàvem el terreny per a la bondat i no vam poder ser bondadosos

“La vida encara me la guanyo. Però creieu-me: és només per atzar. Res del que faig no em dona dret a menjar fins a atipar-me. Me n’he sortit, però si la sort em deixa, estic perdut.// Em diuen: menja i beu! Alegra’t de tenir-ne! Com puc menjar i beure si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i el meu vas d’aigua manca al qui té set? Però continuo menjant i bevent.// Vaig arribar a les ciutats a l’hora del desordre quan regnava la fam. Vaig arribar entre els homes i em vaig revoltar amb ells.// Els camins conduïen al llot. La parla em delatava als botxins. Jo era poca cosa, però els qui governaven se sentien més segurs sense mi.// Vosaltres que emergireu del marasme en què hem sucumbit, recordeu, en parlar de les nostres febleses, els foscos temps de què us heu escapat. Canviàvem més sovint de país que de sabates, desesperats perquè ningú no s’indignava davant la injustícia.// És així: l’odi contra la roïnesa endureix les faccions i la ràbia contra la injustícia fa més ronca la veu. Volíem preparar el terreny per a la bondat i no vam poder ser bondadosos.// Però vosaltres, quan arribarà l’hora que l’home serà bo per a l’home, recordeu-nos amb indulgència.” Fragment del poema Als nascuts després, de Bertold Brecht, perseguit pel nacionalsocialisme, fugitiu d’un camp d’extermini i compromès en l’art i en la vida per la igualtat dels éssers humans. Nosaltres som ara aquests nascuts després. Haurem de tornar a demanar indulgència?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.