Opinió

JONATHAN STARK

«Volia cridar: ‘Catalonia is different!'»

Què fa un kiwi a la Costa Brava?
–«Com tants i tants estrangers, hi vaig arribar seguint una catalana. Em vaig enamorar i ella em va portar fins aquí.»
–Com un anunci de cervesa, doncs.
–«No ben bé. La meva dona és catalana però la vaig conèixer a Oxford, on jo estava vivint els dos pitjors anys de la meva vida.»
–I això?
–«Estava fent un postgrau d'economia, però no en vaig gaudir gens. Ja havia viatjat molt, però encara no havia trobat el meu lloc al món: la Costa Brava. En acabar els meus estudis a Nova Zelanda, vaig estar tot un any viatjant per terra per Àsia fins a Europa.»
–Havent conegut tants països, per què ha volgut fer un llibre sobre els catalans i Catalunya?
–«Principalment, perquè em va sobtar la gran quantitat de tòpics equivocats que hi ha sobre Catalunya entre els estrangers. Els que ens visiten i els que hi viuen. Vaig decidir que havia d'explicar aquest país d'una manera personal i amena. Això és el que he intentat al meu llibre A Kiwi on the Costa Brava
–Què en saben, de Catalunya, a Nova Zelanda?
–«A Nova Zelanda, res de res. Si costa que ho entenguin els britànics, que estan aquí al costat, imagineu-vos a l'altra banda del món! Només es coneix Barcelona a partir dels Jocs Olímpics. Jo em refereixo als estrangers en general, aquests que arriben carregats de tòpics: sangria, paella, toros, barrets mexicans.»
–Quina feinada, quantes coses per explicar, oi?
–«És apassionant. A mesura que anava coneixent més aquest país, la seva llengua i la seva cultura, jo volia cridar: Catalonia is different! Per poc que gratem, trobem tot un univers per explicar, que a ulls estrangers és difícil d'entendre. Com és que encara no s'han obert les fosses comunes? És el català una variació del castellà? Per què a Espanya hi ha un sentiment anticatalà tan marcat?»
–Bé, haig de dir-li que moltes d'aquestes preguntes nosaltres mateixos tampoc no hem pogut respondre-les.
–«No puc parlar pels catalans, però puc dir que pels estrangers no és pas tan difícil. És cert que n'hi ha molts que viuen en una bombolla i no saben res de Catalunya, però tan bon punt comencen a investigar una mica, de seguida obren els ulls.»
–Suposo que aquests estrangers que s'interessen per Catalunya deuen ser els que compren els seu llibre, oi?
–«És curiós, però segons em diuen alguns llibreters, el llibre el compren tant estrangers com catalans. Potser els interessa saber que n'opina, un kiwi, del seu país.»
–I com ens veu, el senyor Kiwi?
–«Catalunya és una nació amb una llarga història, i és diferent d'Espanya. He viatjat molt per la Península i ho he vist molt clar.»
–Doncs temo que allà no ho veuen tan clar.
–«Crec que si després de 30 anys de democràcia encara hi ha problemes d'encaix, és que hi ha alguna cosa que grinyola. No hi veig cap raó per la qual Catalunya no pugui esdevenir un estat independent dins Europa, si els catalans ho volen. La voluntat democràtica està per sobre de qualsevol altra consideració.»
–Vol dir que és tan senzill com això?
–«Hi ha una manca d'imaginació a Europa per superar les fronteres, tot i els avenços que ha produït la UE, però la història ens mostra que les fronteres europees són una cosa que sempre canvia. Vivim en una Europa democràtica, per què no podem adaptar la realitat a altres motllos que no siguin els estats-nació antiquats? Per què no podem dibuixar noves fronteres en funció dels dominis lingüístics, per exemple?»
–Publicarà el llibre també en català?
–«M'agradaria moltíssim. Espero que alguna editorial m'ho proposi!»
En acabar els estudis d'història i ciències polítiques, aquest neozelandès va arribar a Catalunya després de travessar mig món per terra, literalment. Ha volgut explicar el seu nou país des del punt de vista d'un «kiwi»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.