Opinió

A la tres

Qui governa és el TC

“El govern té les mans lligades. Per això, la política de veritat s’ha de fer en paral·lel

El nou govern català ja és una realitat. Tres mesos de negociacions fins a arribar al pacte de les masies. Després de les discussions sobre el pes de cadascú en el nou executiu, sobre si havia de ser més d’esquerres o més sobiranista, de com s’havien de reformular els departaments per donar resposta als nous reptes, etcètera, els escollits ja han estat nomenats i ja s’arremanguen en una feina que de fàcil no en tindrà res. Aquests dies hem llegit que es tracta d’un govern del dia a dia, més tècnic que polític. I, vistos els noms i els perfils, doncs sembla que és una definició encertada. Altra cosa és si tocava res de diferent. Quin és el marge d’actuació que té un govern autonòmic com el nostre? Que el Tribunal Constitucional (TC) et tombi la llei del referèndum o la llei de transitorietat jurídica podria ser, des del seu punt de vista, fins i tot lògic. Què anul·li la declaració d’independència del Parlament o la Comissió d’Estudi del Procés Constituent ja és més estrany, en ser qüestions purament polítiques. Però és que el TC ha tombat, en els últims anys, i entre moltes d’altres, la llei d’emergència residencial, o contra els desnonaments, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, la llei contra el canvi climàtic, els decrets llei d’horaris comercials, d’impostos als bancs i contra la pobresa energètica i, fins i tot, la llei que va permetre la creació de Medinyà com a municipi independent de Sant Julià de Ramis. Per tant, qui governa, efectivament, a Catalunya?

Espero un govern cohesionat, que permeti avançar en l’àmbit social i que afronti els reptes majúsculs que han provocat les dues crisis que hem viscut des del 2008. Ara, espero també que els partits que li donen suport i la resta de forces polítiques, institucions i entitats independentistes sàpiguen, en paral·lel, fer política de veritat, que facin front a la repressió, que no s’aturarà, i que trobin el desllorigador del que ja és la veritable Ítaca del procés: l’estratègia compartida, aquella que no es va saber travar ni abans ni després de l’1-O.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.