Opinió

A la tres

Allunyin-se’n

“Aprofitin el canvi de cicle per treure’s de sobre aquesta gent tòxica que sempre ens complica la vida

Com que avui és el darrer dia que escric abans no faci un període de vacances (si Déu vol –i l’empresa també, és clar–, ens tornarem a trobar al setembre), he estat donant voltes sobre què els podria dir ara que passarem uns dies sense veure’ns (i dic veure’ns perquè per a mi quan escric és com si ens veiéssim). Dimecres ja els vaig recomanar uns llibres (en tindria molts més), i com que no vull parlar de política –en el fons també serveix per a la política, el que els explicaré– només els aconsellaré una cosa: allunyin-se, si us plau, de la gent tòxica. Els he de reconèixer que he trigat un temps a començar a aplicar –a intentar-ho, de fet– aquesta norma. Però mare de Déu, quin descans! L’altre dia feia cua en un establiment i tenia un senyor al costat que no parava de queixar-se. Que si aquesta cua va més lenta que l’altra, que si ho tenen molt mal organitzat, que si... Cridava en veu alta com si fos culpa meva perquè el sentís. Segur que en coneixen, de gent d’aquesta que tot el dia es queixa. Potser era jubilat, i no tenia cap pressa, però es queixava que ell anava trenta segons més tard que els altres. Hi ha els que sempre es queixen, a la feina i on sigui, i les víctimes (tot és sempre culpa dels altres); també aquells que ho critiquen tot, i els que en podríem dir els embolicadors. “És que m’han dit que tu havies dit...”; “És que aquell em va dir que tu deies que...”. Mare de Déu. Allunyin-se’n, si us plau. Dels xafarders, d’aquells que ho saben tot, d’aquells que es pensen que la culpa és sempre dels altres, d’aquells que ho critiquen tot, i d’aquells que en comptes de parlar sembla que mosseguin. Viuran més bé. No es pensin que són tants, perquè normalment el qui té alguna d’aquestes característiques en sol tenir més d’una, però fan perdre molt de temps i al cap dels anys (ja els he dit que m’ha costat descobrir-ho) t’adones que no cal perdre-n’hi massa, que sempre tenen una queixa, un lament, una discriminació a punt. Ho viuen així. I n’hi ha arreu. El volen fer sentir culpable a vostè. Allunyin-se’n, de veritat. Viuran millor. I si en fan –tant de bo que sí–, aprofitin aquests dies de vacances.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.