Així que Així com

Corregint exàmens de brillants universitaris m'adono que ja no reconeixen l'així que temporal com una forma del català. Me'l canvien per quan, tan bon punt, tan aviat com... La norma actual admet dos així que: el temporal (“Truca'm així que arribis”) i el consecutiu (“No hi ha feina, així que pots marxar”), que equival a o sigui que, de manera que. Tot i que aquest així que ja el feien servir autors medievals, no fa gaires anys alguns filòlegs el consideraven un castellanisme. Una percepció que alguns parlants encara tenen. Sembla, però, que el so anglès (“I don't wanna see you, so leave me alone”), a través del doblatge de pel·lícules, l'ha fet tan habitual que ara ja ben pocs joves el troben normal en sentit temporal, l'únic sentit que abans ningú no qüestionava.

Passa una cosa semblant amb així com. Fa uns anys l'ús que tothom veia correcte i coneixia era el d'oposició (“Així com abans tot era alegria, ara tot és pena”) i l'equivalent a tal com. La norma, però, va acceptar-ne el sentit copulatiu, equivalent a i també (“Ha publicat molts articles, així com alguns llibres”), i és amb aquest valor, el menys genuí, que avui el trobem per tot arreu, com una mala herba descontrolada. I és que quan admetem nous sentits per a una mateixa forma sempre correm el perill que tinguin tant d'èxit que els antics esdevinguin una raresa.