Opinió

El voraviu

Gran dia de bilateral

Amb la taula de diàleg, són sessions de tarda i vespre d’un mateix espectacle

Els teòrics de la independència per la contemplació ahir varen tenir bon dia, dia de bilateral. Del 2010 fins avui, segons l’Estatut, se n’havien d’haver fet un mínim de 24 (mínim dues l’any) i la d’ahir va ser la segona. La bilateral és un dels grans actius de l’estratègia de la contemplació, que es basa a ser feliç quan es perd per resultats d’escàndol (2 a 24). En els darrers tres anys se n’ha fet una i això deixa força temps lliure. Una en tres anys, bo i que es va reprendre a so de timbals després de no fer-ne cap en els anys de Rajoy president i en els dos darrers de Zapatero. L’ortodòxia de la contemplació diu que no s’ha de confondre la bilateral amb la taula de diàleg, encara que els resultats de l’una i de l’altra són figues del mateix paner. Poca cosa (per no dir res) tant en l’una com en l’altra i poca cosa que en gran part no es complirà i tornarà a formar part d’una retrobada i d’un diàleg d’aquí a uns anys, quan tornin a necessitar uns vots. Vots per a una moció de censura, vots per a una investidura o vots per a uns pressupostos com és el cas d’ara. No hi ha res més, ho dibuixin com ho dibuixin. La bilateral i la taula de diàleg (al setembre) són com les sessions de tarda i vespre d’un mateix espectacle. Ens han d’entretenir perquè no se’ns inflin massa els inflables a la vista que continuarem resolent els problemes de l’Estat espanyol com a amics per evitar (diuen) l’adveniment de la dreta extrema i l’extrema dreta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia