Opinió

De reüll

Identitats

La polèmica està servida. Basada en fets reals. La gran majoria de joves són bastant més intel·ligents, curiosos i avançats que nosaltres a la seva edat, però han caigut en una espiral que els fa semblar més burros, empanats i mandrosos que nosaltres a la seva edat. Elles, autèntiques dives sense personalitat, s’aferren als manaments estètics d’Instagram com si fossin el manà. Els cànons de bellesa, els cossos cadavèrics, els maquillatges estrambòtics i els autoretrats amb cara de besuc són les directrius de bona part de noies d’entre 12 i 18 anys. Ells, en canvi, queden abduïts per subnormals que es fan dir youtubers i que els prenen hores i neurones. La mimesi és immediata. Els nous herois i les noves heroïnes d’aquest món adolescent són una colla de gilipolles que només els aporten dubtes, neguit i inseguretats. Potser caldria fer pinya, una pinya d’abast mundial, per erradicar aquesta situació. Potser caldria que els governants, per dir-ho finament, s’impliquessin ni que fos una mica en tota aquesta voràgine de merda virtual. Instagram és tòxic per a moltes adolescents: toxicitat que ara és narcisisme i que el dia de demà es ramificarà en múltiples trastorns mentals difícils de gestionar. En el cas del qué pasa chavales, no pot ser de cap manera que paios folrats de pasta, aprofitant-se de l’admiració que generen, fanfarronegin davant de criatures a qui, fins ara, els estava bé tot el que tenien. Nois que ara menyspreen la seva roba, l’ofici dels seus pares i fins i tot la mida de la casa on viuen. Estem parlant de crear identitats i no fotocòpies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.