Opinió

opinió

El parc del Cap de Creus, Roses i la Costa Brava

El juny del 1998, Roses va culminar el suport a la llei de creació del Parc Natural del Cap de Creus aprovant en un ple municipal la seva implantació i, encara, ampliació, per sota la carretera de Montjoi, fins a l’espai urbà de l’Almadrava, Canyelles i el Puig Rom. En el mateix ple, entès com a complement necessari, es va aprovar la promoció d’un port esportiu de titularitat i gestió municipal. Després vingué la compra de la finca militar de Falconera, 30 hectàrees, ran de mar, dins el PN. En paral·lel, es va municipalitzar la pista militar que hi transcorre, que ha permès endreçar-la i regular-ne el règim de circulació, densitat i velocitat fins a Jóncols i, per què no?, pensant, si es volgués, en acabar de condicionar-la fins a Cadaqués. Quanta gent no va a Amalfi, a la península italiana de Sorrento, només per gaudir de les vistes que permet la traça de la seva carretera, escenari de tantes filmacions.

Sabíem el que volíem per al futur de Roses i del país i per això, no sense problemes, es va aconseguir posar fre al creixement urbà tot millorant l’oferta turística, objectiu aquest que pren com a base el paisatge i el mar. Sempre per millorar la qualitat de vida de la nostra gent.

El port esportiu va néixer sense problemes, amb consulta prèvia al poble i consens amb diversos col·lectius, entre ells la Confraria i Greenpeace. Tothom va entendre aquesta iniciativa com un complement necessari per a l’èxit i l’acceptació generalitzada del parc natural. Era el pas previ per a l’ordenació del litoral, com s’ha demostrat, imprescindible per garantir un règim de navegació atractiu i segur, millorat amb el servei dels cinc camps de boies existents.

També el desplegament del parc natural en l’àmbit terrestre ha estat un èxit. Sabíem per què i com el volíem. Per eliminar per sempre amenaces certes, com havien estat els intents d’urbanitzar el cap Norfeu i el camp de golf, del mas Marès, i per garantir l’esforç desplegat en la creació de nous trams del camí de ronda, l’habilitació dels accessos fins a les nostres cales i a altres indrets de somni que hi són comuns. Una aposta decidida per l’anomenat turisme actiu.

Els objectius exposats s’han demostrat vàlids i el poble els té assumits. Els turistes i navegants han entès que port i camps de boies són la solució per protegir, proactivament, medi marí, i els protagonistes de l’economia productiva, emprenedors i treballadors, han comprovat com les oportunitats de negoci i la creació de llocs de treball es mantenen.

Avui, superats els entrebancs provocats per la pandèmia, el govern municipal reprèn la tasca i ho fa basant-se en l’estudi d’afluències i propostes de solucions encarregat els anys 2012 i 2013. Un document que dona solucions per garantir l’accés i ús de les cales, tant per mar com per terra, les propostes del qual es varen desplegar immediatament després de la seva elaboració, instal·lant els camps de boies, dins i fora del parc natural. Una acció que tan bon resultat està donant, en la preservació del fons marí i en la creació de llocs de treball, a més dels beneficis econòmics per al municipi. Una experiència que anima a desenvolupar la segona part, la xarxa de petits aparcaments que facilitin l’accés i l’estada a les cales de la manera més còmoda, menys invasiva i rendible. L’equivalent terrestre dels fondejos marins.

L’Ajuntament disposa de mitjans legals i econòmics a l’abast i més, compta amb un equip humà, polític i professional preparat i capaç de pensar en gran. La recuperació per part de l’Estat del paratge de Tudela és un bon precedent, un exemple de com adquirir els terrenys i actuar arquitectònicament en el medi natural. La veritat és que tenim davant nostre una nova oportunitat per convertir-nos en referent. Cooperant amb el parc i a l’empara de les lleis de costes i de creació del mateix parc, la tasca no ha de ser feixuga. Cal l’adquisició dels terrenys i els corresponents projectes que, seguint el model tradicional de feixes i comptant amb mètodes i sistemes moderns, no han de representar cap impacte. La gestió també ha de ser senzilla, semblant al model aplicat als fondejos, modulada segons temporada, per assegurar el millor rendiment social i econòmic. Tot en un programa perfectament abastable i amb la previsió de resultats més que favorables per als interessos de Roses, del parc i de tota la Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia