El o li deixo triar? En base a

En una perífrasi tenim dos verbs enganxats que funcionen com un de sol. N'hi ha de moltes menes. A “Puc arribar tard” els dos verbs tenen el mateix subjecte: jo puc i jo arribo. A “Em fan llegir”, en canvi: ells fan i jo llegeixo. I el dubte ve quan qui llegeix és ell. Diem “El fan llegir” però “Li fan llegir el diari”. Per què el passa a li? Com ja he dit, la perífrasi funciona com un sol verb, i un verb només pot tenir un OD. Si no n'hi ha cap, el subjecte de l'infinitiu fa d'OD (el), però si ja n'hi ha un (el diari), no li queda més remei que ser OI (li). Això explica, per exemple, que “li deixi triar el color” però “el deixi triar entre dos colors”.

Alguna cosa té la locució en base a que, tot i ser condemnada per la RAE, no sols triomfa en castellà sinó que se'ns encomana. Els lingüistes espanyols s'han cansat d'explicar que con base en o sobre la base de tenen lògica i sentit, però en base a no s'aguanta per enlloc. En català, canviar-la per basant-se en o a partir de permet sortir del pas. Hi ha quasi unanimitat a condemnar-la. Però, curiosament, algú que sol filar molt prim, Josep Ruaix, la defensa afirmant que s'ha creat per necessitats expressives. Basant-se en (o en base a) aquest argument, Ruaix podria defensar moltes coses que condemna, i és que en la correcció, agradi o no, hi ha un cert marge d'arbitrarietat.