Opinió

A la tres

Sopars de duro

“L’Estat té una llengua pròpia, el castellà, i aquest és el motiu principal de la precarietat crònica del català

El català fa uns mil anys que existeix i, per tant, no cal estendre’s gaire en les seves ganes de viure, la seva resiliència i la seva vinculació al territori que li és propi. Tampoc calen grans investigacions per constatar que tot retrocés de la llengua catalana s’ha produït a causa de l’expansió política i social del castellà, per la via civil i sobretot per la criminal, basada en l’imperatiu legal (prohibicions i imposicions), la força i la repressió. Per això a l’exministre Illa, quan diu que no passa res si es fa una hora més en castellà a l’escola, cal explicar-li que sí que passa, perquè és un nou pas en aquest retrocés. I quan diu que el castellà també és llengua pròpia de Catalunya, cal recordar-li que no, que la pròpia és el català i que el castellà és la sobrevinguda, l’adoptada per imperatius de tota mena, la que la dictadura de Franco va implantar amb més brutalitat i eficàcia que mai. I quan algú, en aquests temps de moderna repressió, ens vol descobrir nous motius i culpables del retrocés del català, cal demanar-li que dediqui menys temps als argumentaris polítics i més a la biblioteca, que és font de coneixement. Potser hi trobarà la col·lecció completa del BOE. Allà hi és quasi tot. Al número 311 (pàgines 29313 a 29424) hi té la Constitució Espanyola, que només esmenta una llengua, el castellà, i en declara la supremacia per sobre de qualsevol altra. Hi té centenars de lleis, reials decrets i reglaments que imposen l’ús del castellà en tots els ordres a ciutadans, empreses, entitats i administracions. Hi trobarà disposicions que envien a Catalunya mestres, jutges, policies i altre funcionariat que no entén ni vol entendre el català, sabent que aquí és llengua cooficial i que els ciutadans hi tenen dret. Preguntin a Madrid quants cops l’Estat ha vetat promoure l’oficialitat del català a la UE. Busquin la sentència del Tribunal Suprem que, a instàncies de l’advocacia de l’Estat, prohibeix a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears comunicar-se en la seva llengua comuna. I després, si encara tenen dubtes, parlem de com l’Estat gestiona l’onada d’immigració, l’allau de canals de la TDT i el tsunami audiovisual i digital, protegint el castellà, i com Catalunya, sense estat, no pot fer res més que barallar-se no pas per un 25%, sinó per unes miserables engrunes en català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia