Que milers de nens i nenes de primària d’arreu del món participin junts en el dia escolar de la no-violència i la pau (Denip, 30 de gener) potser vol dir que l’oportunitat –recordem el tema de Lennon– està en ells. Són nens i nenes que des dels camps de refugiats del Sàhara, des de centres educatius, biblioteques i entitats de Guatemala, Mèxic, Itàlia, Marroc, Burkina Fasso, Colòmbia i Catalunya juguen, inventen contes, creen obres d’art i fan propostes sobre aquesta cultura de la pau que implica justícia social, igualtat de drets i respecte mutu i que el món tan poc respecta. Parlem de la campanya de sensibilització que des del 2011 ha impulsat el Centre de Recursos –Cedre– de la Coordinadora d’ONG Solidàries i l’Ajuntament de Girona (també hi han col·laborat l’Ajuntament de Figueres i la coordinadora de Lleida) i l’èxit guanyat any darrere any ens alegra tant com ens entristeix llegir que la iniciativa no continuarà malgrat la necessitat de no deixar de reclamar la fi de totes les violències; esperem que un cop tancat el cicle se n’obri un de nou encara més potent en companyia de qui es cregui el compromís. I ens tornem a alegrar de saber que el Cedre ha estat premiat per l’associació Mestres 68 per la seva tasca educativa des d’una perspectiva crítica i transformadora que abraça la cultura de la pau en un sentit ampli: feminisme, cooperació, economia i desenvolupament, solidaritat, política... Vegin en aquest enllaç la diversitat de recursos disponibles per a la ciutadania de 0 a 100 anys i entendran perquè deia Galeano que la utopia és el camí.