Opinió

Adeu a Mario Beut

L’esment de Mario Beut m’ha portat un devessall de records d’aquells temps

Hem sabut la desaparició del popular presentador de ràdio i televisió Mario Beut, a l’edat de 89 anys (1933-2022). Lloret ha perdut un bon amic. Va ser molt de temps assidu als estius lloretencs, estava establert entre nosaltres i havia col·laborat en molts esdeveniments socials. La major part d’ells, de caire esportiu, tenien, també, un promotor incansable, el lloretenc, bé que nascut a Ceuta, Pedro Morón. Però el Pedro, que a través del xiringuito de la seva esposa, Las Marinas, coneixia tota l’elit de la colònia estiuenca, tenia bones relacions i un dels col·laboradors que va emparaular sempre va ser el Mario Beut. Entre les diverses activitats d’aquest tipus, va ser molt famosa la Nit de l’Esport, que Pedro Morón havia llançat al seu moment amb el nom de la Noche de los Trofeos. Als lloretencs ens divertia la successió de personatges amb què s’iniciava l’acte: Pedro Morón obria la festa, n’esbossava el pòrtic i, poc després, passava el micròfon al locutor gironí Jaume Teixidor. En Jaume feia la seva intervenció i, tot seguit, donava pas al presentador estrella: Mario Beut. I en Mario es ficava el públic a la butxaca. Era tot un ritual fix de cada any. En Mario Beut es movia molt en l’àmbit del Club Nàutic, on havia contribuït a organitzar les Nits Blanques, sopars de socis i simpatitzants en què tothom havia de vestir de blanc. Personalment, li recordo la conducció del concurs de Miss Espanya que va portar a Lloret una bona colla de belleses, de les quals va guanyar la madrilenya Lola Forner, que, més tard, es va dedicar al cinema. Llavors jo era alcalde i vaig procurar que les primeres classificades tinguessin un trofeu que no fos adotzenat. En Domènec Fita em va facilitar unes quantes de les Venus suggerents, de ceràmica, que havia creat feia poc. No sé si mai aquelles fèmines van valorar l’obra d’art que tenien entre mans. L’esment de Mario Beut m’ha portat un devessall de records d’aquells temps. En Mario era afable, atent, cordial, hàbil, bon comunicador, amb una veu dolça que l’havia catapultat, també, com a actor de doblatge, i es feia apreciar. Era arenyenc, fill de cantants i actors, i, per tant, portava l’art i el domini de la paraula a la sang. Per això ara, en dir-li adeu, sento que se’n va una mica d’aquell Lloret d’estiueig pretèrit que encara tenia un to i una dignitat i al qual en Mario aportava el seu gra de sorra. Gràcies i a reveure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.