Opinió

Tribuna

El llarg i el curt termini

“La Rússia actual necessita una guerra com la d’Ucraïna per justificar-se, però a la llarga Europa i la Rússia post-Putin hauran d’entendre’s

La guerra a Ucraïna té raons de curt termini. Cap de llarg. Mirat en petit pot tenir sentit; en gran, cap. Els problemes de Putin per mantenir-se en el poder justifiquen la guerra, fa somiar els ciutadans en l’imperi, en el paneslavisme –“tots els eslaus sota el mateix imperi, Rússia”–, porta el record de glòries passades crea un enemic extern que fa que oposar-se a la guerra equivalgui a ser traïdor al propi poble.

Aquestes idees són velles i històricament repetides, va ser el somni de Prússia i després del nazisme al segle XX, el pangermanisme. Quan en un estat hi havia part de població germànica se’ls podia incorporar al Reich: annexió d’Àustria, invasió de Txèquia… La mateixa raó esgrimida per Putin per atacar Ucraïna.

És una mirada curta, però real. Respon als interessos de la classe política, que controla l’estat, que ha de guanyar la guerra i empresona i castiga aquells que s’hi oposen, no pot suportar una contestació política –“empresonem els opositors abans que creixin i siguin més”–. És la política que va inventar i posar en pràctica un rei de Judea fa dos mil anys: “Matem ja els possibles futurs reis abans que creixin.”

Quan va caure l’URSS, després de deu anys de caos, calia inventar-se un nou líder polític. Se’n va trobar un que ningú coneixia. Es va crear una guerra contra un enemic minúscul per poder-lo vèncer fàcilment, Txetxènia, acusant-lo de terrorisme. Es va fer la guerra i el president, un perfecte desconegut, va ser l’heroi de la victòria, va passar d’un nivell de notorietat del 5% al 50%. 

Arribats al poder, se’l van repartir: per a uns el poder polític, per als altres els diners de les privatitzacions d’empreses, totes de l’estat –l’URSS era un estat comunista–. Aquesta és la Rússia actual, que necessita la guerra a Ucraïna per justificar-se. Si hi hagués eleccions lliures és dubtós que Putin les guanyés; quan crida a la guerra la gent fuig. En les eleccions del 2012 va tenir menys del 30% de vots, suposant que fossin lliures i que els resultats publicats no estiguessin falsejats.

Si es mira el problema en perspectiva, la guerra entre Europa i Rússia per un estat interposat, Ucraïna, és un absurd per a la UE i també per a Rússia. Europa té una ciutadania educada i culta amb un nivell de vida elevat, dels més alts del món. Té tecnologia, avenç científic... i carència de minerals, hidrocarburs, matèries primeres i espai, que són abundants a Rússia: 17,1 milions de quilòmetres quadrats i 144 milions de persones per 4,2 milions de quilòmetres quadrats i 450 milions de la UE.

La diferència de renda per càpita és de 3 a 1: Rússia 10.000 dòlars i la UE 35.000 dòlars. La complementarietat és gran i sinèrgica, porta a la cooperació, no a l’enfrontament. Per a Rússia i la seva ciutadania la col·laboració amb la UE és el camí. Ho va declarar als anys noranta el president Gorbatxov. La pregunta que es pot fer un ciutadà rus és “on es viu millor, a la UE o a Rússia?”. L’evidència farà imparable la convergència.

Malgrat els interessos de curt termini, Rússia i Europa acabaran col·laborant. Per facilitar-ho, seria útil que la UE es federalitzés, fos una entitat política i econòmica que pogués tractar amb Rússia amb una única veu, des de la igualtat.

El llarg termini és optimista i porta a l’acord, en definitiva a l’esperança, i el curt, al conflicte i la desesperança. “El pessimisme de la intel·ligència i l’optimisme de la voluntat”, que va dir Gramsci.

Passi el que passi en la guerra d’Ucraïna en el curt termini, el futur portarà a l’entesa entre Europa i Rússia, i per fer-ho aviat és important que Putin no guanyi, Putin no és invencible.

Per a alguns, aquesta guerra interessa als EUA perquè afebleix Europa i genera un negoci de venda d’armes, els propers anys, de 200.000 milions de dòlars. És important, però no prou per definir la geopolítica. L’enemic dels EUA a llarg termini és la Xina i tenir una Rússia i una Europa que s’entenguin i col·laborin és per a ells una fortalesa. Si Rússia no col·labora amb Europa, ho farà amb la Xina. Millor un món tripolar que bipolar.

Els mitjans de comunicació amplifiquen el pessimisme, mai les possibilitats de millora, el conflicte, mai l’entesa. Putin és un accident en el camí, la tendència i l’interès històric són el contrari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.