Opinió

Raça humana

El segell del Partit Comunista

El segell de celebració del centenari del PCE ha provocat l’enfurismada reacció d’una part de la judicatura i d’una dreta que vol esborrar la història d’un partit desenvolupat sota l’ombra de l’estalinisme que evolucionà cap a la democràcia i va esdevenir protagonista de la transició. Transició que d’altres no han fet incapaços encara ara de condemnar el franquisme. En el fons es tracta d’una polèmica fingida i impulsada pels hereus de la llarga i cruel dictadura, que han perdut la por d’organitzar actes de lloança al Caudillo –diumenge passat, quaranta set anys després de la seva mort– i a més la Comunitat de Madrid intenta blindar el gran monument al feixisme, el Valle de los Caídos, avui conegut com a Cuelgamuros, declarant-lo bé d’interès cultural abans que la llei de memòria democràtica en faci una relectura que ajudi les noves generacions a entendre el drama de la guerra civil. La creuada contra el segell és una potinera manipulació perquè el 1956 el PCE va iniciar la proposta de reconciliació, els anys seixanta va fer una ferma oposició al règim al costat d’associacions de veïns i sindicats clandestins, amb la invasió de Txecoslovàquia va trencar amb el model soviètic estalinista i a través de l’eurocomunisme va apostar per les democràcies parlamentàries. La demonització que en fan és un capítol més en el relat de l’anticomunisme com a actor principal i espantall utilitzat per una determinada dreta demagoga i trumpista que defensa interessos neoliberals –la injustícia social– embolcallats d’una suposada llibertat contra qualsevol indici de sentit crític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)