Opinió

Tribuna

La saviesa dels marges

“Hi ha, en la majoria de persones que viuen en contextos d’exclusió i vulnerabilitat social, una saviesa religiosa i espiritual que descol·loca.

Recordo el meu sentiment de sorpresa i total desconcert, i d’això ja en deu fer més de deu anys, quan un company del meu fill, aleshores adolescent, va entrar al menjador de casa i va preguntar qui era aquell senyor de la barba penjat a la paret. Era una icona que reproduïa el Crist de Rublev. Vaig quedar atònita per la total ignorància d’aquell jove davant una figura que a mi em resultava tan familiar i que tant ha marcat les arrels de la nostra cultura occidental. Un signe evident de la nostra descristianització, però també d’un gran empobriment cultural i espiritual que no ens hauríem de permetre.

Com apuntava l’actual director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Carles Armengol, en el marc d’unes jornades organitzades pel Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) de Sant Joan de Déu, sembla que hi ha, en l’àmbit educatiu i escolar, un gran consens en la necessitat de poder introduir les qüestions religioses i espirituals però, en canvi, un gran dissentiment sobre com fer-ho en un context tan plural i divers. Doncs sobre aquesta qüestió crec que les persones que es troben als marges de l’existència, com diu el papa Francesc, tenen molt a dir-nos i a ensenyar-nos. Hi ha, en la majoria de persones que viuen en contextos d’exclusió i vulnerabilitat social, una saviesa religiosa i espiritual que descol·loca. Descol·loca per la seva vitalitat, espontaneïtat, senzillesa, profunditat, frescor, proximitat... Persones de procedències, confessions i creences molt diverses que no acostumen ni a fer problema, ni conflicte, ni confrontació, d’aquesta dimensió tan fonda de l’ésser humà forjadora de sentit i de sosteniment de la pròpia vida. Homes i dones de gran fe que lluiten cada dia per tirar endavant les seves vides i experimenten en ells mateixos una realitat que els transcendeix i els acompanya.

Sense anar GAIRE lluny, una persona que viu al carrer, quan li van preguntar què era per a ell l’espiritualitat, va dir sense pensar-s’ho: “L’espiritualitat és el que ens sosté.” Ras i curt. Una altra noia jove que havia arribat a Espanya des de Nigèria travessant durant cinc anys el desert i passant l’estret amb una patera narrava així el seu trànsit: “Realment no sé d’on treia la meva força… No ho sabria dir… Però jo crec que existeix, que sempre és amb mi… i el que penso és que és Déu… crec que és aquí, quan li parlo… Sí, això és el que jo crec… No conec cap altra manera… Jo sé que Ell és aquí mirant-me, i sento pau, i després tot està bé.”

Una altra dona que va fugir del seu país per una situació de violència masclista i en arribar aquí es va veure obligada a exercir la prostitució, quan li vam preguntar què significava per a ella la Gràcia, va dir que era quan experimentava que Déu la beneïa, començant per la pròpia existència, per la pròpia vida, quan podria estar morta. O una altra d’aquestes persones definia el pecat com “fer mal a algú altre”, també ras i curt.

Són tan sols algunes mostres de la vivència religiosa i espiritual de persones que viuen als marges de les nostres societats i que han format part d’una investigació mundial promoguda des del dicasteri per a la promoció i el desenvolupament humà integral del Vaticà, a petició explícita del papa Francesc. Teresa Forcades n’ha estat la investigadora principal de l’equip d’Europa i la Mediterrània. Una investigació que pretén revisar la teologia actual a partir de les aportacions que les persones que viuen als marges fan de la seva experiència de Déu. Es tracta de persones de realitats culturals i confessionals diverses però que comparteixen un aspecte fonamental en les seves vides: l’experiència de Déu. Un Déu amb noms, concrecions i imatges diverses, però que a tots els agermana des de l’experiència vital.

És la increença i autosuficiència d’occident la que no és capaç de dialogar des de la naturalitat, la senzillesa, el respecte i l’acollida al diferent. Una lliçó, en canvi, que ens mostren, dia rere dia, aquells a qui hem bandejat injustament als marges de l’exclusió. Tant de bo siguem capaços d’escoltar-los i d’aprendre de la seva humanitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.