Colau i el poder

Colau va accedir a l’alcaldia de Barcelona des del món de l’activisme que lluitava contra el poder, i en marxa consolidant-lo en el càrrec. Les protestes contra l’especulació de l’habitatge que tant el PSC com CiU havien abonat al llarg de molts anys a l’Ajuntament i a la Generalitat del país semblaven tenir el 2015 resposta entre l’electorat, i allà hi havia Colau per lluitar-hi des de l’Ajuntament. Aquesta era la seva carta de presentació i el que havia de provocar un canvi social important per a la ciutadania. Vuit anys després, Colau deixa l’alcaldia sense haver obtingut els vots necessaris i exposant a tot el món que les polítiques d’esquerres que prometen són un autèntic fracàs perquè ja ningú se les creu, ni ells mateixos. En aquest afer, Colau no ha estat sola. ERC hi ajuda amb les seves decisions titubejants: ara amb Junts, ara amb el PSC, ara amplio l’aeroport, ara m’hi nego i recupero el Hard Rock. Certament, Colau no ho ha tingut fàcil, i més després de les campanyes immorals contra ella i la seva obra, la mateixa que anys enrere CiU va dirigir contra el tripartit, sobretot contra ICV, per mesures mediambientals i de seguretat que després CiU va haver de consolidar sota la vara europea. La trencadissa política i les ideologies líquides són un fet i el “Que us bombin”, el nou lema.