A la tres
Orgull de ser diferent
“L’armari ja no està tancat amb pany i forrellat però sortir-ne encara requereix valentia i personalitat. Som hereus dels que s’ho van jugar tot per arribar fins aquí
Plantar cara a l’extrema dreta reivindicant, ara més que mai, l’orgull de ser diferent, d’estimar qui vulguis i de viure la vida amb llibertat i sense l’encotillament de les normes socials imposades. Enguany hem celebrat el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ amb una intensitat especial, davant d’una amenaça real de pèrdua de drets si finalment la dreta ultraconservadora i el neofeixisme s’alien per governar a l’Estat. No ha estat fàcil arribar fins aquí. Ens precedeix un llarg historial de reivindicacions i sacrificis col·lectius i personals que han fructificat, amb molt d’esforç, en assoliment de drets que fa uns anys semblaven inabastables, com el matrimoni igualitari, el 2005, o la recent llei trans. Fites que no podem considerar plenes perquè la igualtat encara és una irrealitat. Per molt que hàgim avançat, les reticències, les burles, les discriminacions i les agressions són ben presents. Ser diferent no és acceptat i la pressió social és màxima cap a qui es desvia de la formalitat del ramat. Ens vestim d’ultramoderns de portes enfora, i de portes endins encara s’assenyala el que no és convencional.
Les noves generacions ho tenen un xic més fàcil però encara no poden renunciar a la lluita ni a la reivindicació. L’armari ja no està tancat amb pany i forrellat però sortir-ne encara requereix valentia i personalitat. Som hereus d’aquells que s’ho van jugar tot per arribar fins aquí. El juny del 1977, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya va convocar la primera manifestació a Barcelona –i a l’Estat– per exigir la retirada de la llei franquista de “perillositat social”. Una protesta sense autorització que va reunir 4.000 persones i que va marcar un abans i un després. Des de llavors, ni un pas enrere. En som hereus, d’aquest esperit, ara més que mai. Aquest 2023, les denúncies per LGTBI-fòbia han crescut un 47% a Catalunya. L’extrema dreta fa bandera de l’homofòbia i la transfòbia, i voldria retrocedir a aquells anys obscurs en què ser gai era delicte. Cal plantar-hi cara. Reivindicar l’orgull de ser diferent. Cada dia.
