La realitat que es trobaran els nostres alumnes de l’escola El Pla quan arribin al centre, el dia 6 de setembre, segurament no es correspondrà amb el que esperen: molt probablement, no hi trobaran el seu tutor i no hi haurà una resposta prou convincent a la seva pregunta, es trobaran amb menys mestres i molts dels quals seran desconeguts, acabats d’arribar a una nova destinació que no hauran demanat en les seves primeres opcions, ni Salt ni una escola de màxima complexitat.

L’administració educativa s’ha passat anys sense convocar oposicions, amb molts interins sense plaça i sense cap possibilitat d’accedir-hi. Ara, obligats per instàncies europees, han hagut de córrer per regularitzar aquestes situacions via concurs de mèrits. En aquests moments, hi ha una munió de mestres per col·locar i reubicar. I això tindrà conseqüències nefastes per a la nostra escola, insistim, de màxima complexitat.

De cop, sis persones que feia molts anys que eren al centre, entre les quals hi ha la responsable de l’aula d’acollida, hauran de deixar-lo per fer lloc als nous propietaris. Vol dir que, de dotze tutories, només en quedaran sis, i dues de les quals, de baixa tot l’any per altres circumstàncies; per tant, en seran quatre de continuïtat. Allò que es pretenia que fos un procés d’estabilització de plantilles resulta que a la nostra escola servirà per desestabilitzar-la absolutament, ja que no es podrà donar continuïtat al projecte educatiu, ni al projecte de direcció ni, en conseqüència, a la línia d’escola. És ben paradoxal que els centres més vulnerables i més necessitats d’estabilitat seran novament els més perjudicats amb aquestes decisions que es prenen a l’engròs i a correcuita.

Ens sembla una manca total de sensibilitat cap a aquests projectes que, al llarg dels anys i amb paciència, els professionals hem anat construint, amb confiança i proximitat. I, ara, que ens trobem preparant el curs vinent, ens aflora una contradicció insuportable entre el discurs polític de les altures i la realitat educativa a peu d’aula. Si el Departament d’Educació no ho havia copsat, és així, amb aquestes actuacions, com s’alimenta una veritable fractura entre els professionals de l’educació i l’aparell administratiu del departament.

Per tot plegat, estem indignats i perplexos en aquest final de curs escolar que anticipa un inici al setembre ple d’incerteses en un tema tan cabdal com és la gestió del personal educatiu que atendrà l’alumnat de la nostra escola. Perquè ens aboca a un escenari de bloqueig, quan resulta que atenem una infància especialment vulnerable que té en l’escola un dels referents vitals més rellevants. Sap molt de greu haver de destacar que les persones de més referència, els seus tutors, no s’hauran pogut ni acomiadar d’ells.

Enmig, hi ha les direccions, desemparades, que s’enfronten a la gestió diària sense informació directa, exposades a incerteses de tota mena, com la que hem descrit anteriorment, i amb poca capacitat d’actuació fora de les directrius donades des dels despatxos. Directrius polítiques que, sota el parany de l’autonomia de centre, amaguen un afany de defugir les responsabilitats directes en temes d’alta sensibilitat per a professionals, alumnat i famílies.

No ens podem quedar aturats ni callats davant d’aquest desgavell que condiciona greument el normal desenvolupament de l’escola. Quan ens ho creurem de veritat que l’educació és un dels vectors fonamentals de la nostra societat que cal saber gestionar, valorar i defensar, per oferir, realment, la qualitat i la dignitat imprescindibles per formar els millors ciutadans del futur?