A la tres
Infiltrada
“La seva persecució no té límits, ni entén de lleis ni de drets. Actuen amb impunitat, mentre Europa es fa l’orni i mira cap a un altre costat
Va venir de Palma i es va establir a Girona, on ràpidament va construir ponts amb els moviments socials i independentistes de la capital gironina i de Salt. No només això. Va vestir la seva identitat falsa amb una relació sentimental amb un conegut activista. No era una relació eventual, ni de bon tros. Va aconseguir lligams íntims amb la família i compartia pis amb la parella. Sense aixecar cap sospita, es va introduir fins al cor del moviment alternatiu gironí amb gran facilitat. Vist en perspectiva, massa facilitat. I ho va fer amb una fredor indetectable, que camuflava sota suposats principis ideològics i amb una relació amorosa inqüestionable –de portes enfora–. Va començar amb una tancada en favor dels drets dels menors migrats no tutelats i va acabar assistint a una reunió sobre l’estratègia jurídica en el cas de 21 Raons. Amb 27 anys i quasi acabada de sortir de l’acadèmia, Maria, la policia nacional espanyola infiltrada, ha deixat descol·locat i impactat el moviment independentista gironí.
Sabem dels mètodes il·legals i la manca d’escrúpols que abunden a les clavegueres de l’Estat. Però no podem normalitzar-ho. La seva persecució no té límits, ni entén de lleis ni de drets. Actuen amb impunitat, mentre Europa es fa l’orni i mira cap a un altre costat. Tampoc hi haurà conseqüències per aquest nou cas d’espionatge. L’enèsim. Una constant i flagrant vulneració de l’estat de dret. La persecució contra l’independentismes és total i traspassa totes les línies vermelles, les legals i les que facin falta. El terreny on se senten còmodes és la guerra bruta perquè saben que, en la confrontació democràtica, la partida se’ls gira en contra. La Maria, la policia infiltrada, no actuava sota cap tutela judicial. I mentre ens espien des de les clavegueres, de manera il·legal i vexatòria, ens venen sopars de duro amb taules de diàleg i acords que mai compleixen ni compliran. I, des d’aquí, mesells, posant sempre l’altra galta. Esperant que, ves a saber quan, se’ns respecti el dret a l’autodeterminació. Fins quan?
