Un estiu més, la nàutica recreativa continua imparable a la Costa Brava, amb un increment en el nombre de vaixells que ha anat accelerant-se cada any des de la pandèmia de la covid-19. Aquest increment es deu en bona part a la creixent popularitat del lloguer d’embarcacions i de les motos aquàtiques. Els estudis científics efectuats a la Mediterrània (https://www.udg.edu/es/udg/detall-noticies/eventid/16418) varen detectar les problemàtiques més greus associades a la nàutica recreativa. Els impactes més significatius són els danys que generen les embarcacions a l’hora de fondejar en hàbitats fràgils i protegits per la normativa europea, com les praderies de posidònia, la contaminació acústica provocada pels seus motors quan naveguen a massa velocitat o la contaminació de les aigües per l’ús de les pintures antifouling o antiincrustants en el buc de les embarcacions, que són altament tòxiques i nocives per al medi ambient i la salut de les persones. Altres impactes –més moderats segons els estudis científics– són els vessaments accidentals de combustible, d’oli de motor i d’aigües grises i negres, i l’abocament de brossa al mar.

El creixent nombre d’embarcacions de lloguer i de motos aquàtiques en els darrers anys augmenta el risc de danys ambientals per la inexperiència dels tripulants (moltes d’aquestes embarcacions no requereixen llicència de navegació). I també augmenta el risc per a les persones, quan aquestes embarcacions per exemple naveguen massa a prop dels vaixells de busseig o dels nedadors, sovint amb excés de velocitat prop de la costa, o envaint les zones de bany. Per altra banda, en un context de canvi climàtic com el que vivim, cal tenir en compte la petjada de carboni de les embarcacions amb motors potents, sobretot les de motors més antics, malgrat que la contribució en l’àmbit mundial de la nàutica recreativa en els gasos causants de l’efecte hivernacle sigui petita en comparació amb les emissions d’altres sectors com el transport marítim de mercaderies.

Tota aquesta problemàtica lligada a la nàutica és especialment preocupant en els indrets d’especial valor per a la conservació, com ara el Parc Natural del Cap de Creus, on la nàutica recreativa continua sense ser regulada des que el parc va ser creat ara fa 25 anys. Tot i que en força reserves marines mediterrànies com ara Portofino (Itàlia), Cabrera (illes Balears) i Port-Cros (França) preveuen des de fa anys diferents limitacions com ara restriccions per a la navegació, el fondeig o la velocitat, a les aigües del Parc Natural del Cap de Creus la nàutica ha continuat, un estiu més, només amb les regulacions establertes per la normativa general estatal, que són del tot insuficients per garantir la protecció mediambiental i sovint incomplides (a terra, en canvi, s’ha restringit l’accés als cotxes al parc natural, una mesura inicialment vista com a impopular però que a la llarga s’ha vist com a benefici per a tots).

Per tal de garantir protecció dels fons marins i de les aigües de la Costa Brava, especialment en els parcs naturals, calen noves normes (com ara el pla rector d’ús i gestió, PRUG, del Cap de Creus, que s’hauria d’aprovar enguany) i un augment de la vigilància i educació ambiental, que avui en dia són del tot insuficients davant l’auge del sector nàutic. I sobretot, en el marc de la crisi climàtica i de biodiversitat que patim, cal un canvi en el model nàutic, perquè la gent pugui gaudir de la mar de manera sostenible i saludable. Això passa necessàriament per un pla de reconversió del sector nàutic, que aposti pels vaixells de petites dimensions amb motor de potència reduïda i menys contaminants, i per les embarcacions no motoritzades (de vela o de rem). D’aquesta manera es contribuiria no només a la preservació dels ecosistemes marins, sinó també a la viabilitat del sector nàutic tot minimitzant els conflictes amb activitats com ara la natació, el busseig, el caiac i l’snorkel, activitats potencialment sostenibles i saludables que haurien de ser prioritàries a la Costa Brava en un marc ben regulat.