Aquest és ja el novè viatge de benchmarking que la Fundació Privada FemCAT, presidida per l’industrial David Marín, organitza per conèixer bones pràctiques i poder implementar-les, sempre al voltant d’un tema de treball concret. Després de Finlàndia, Honk Kong i Shanghai, Massachusetts, Israel, Baviera, Silicon Valley, Dinamarca i Estònia, a finals d’octubre ha estat el torn del país helvètic, en concret a la Suïssa occidental, de Ginebra a Basilea, al voltant del poder de la innovació i la col·laboració publicoprivada.

Actualment la fundació compta amb més de 100 membres que representen més de 500 empreses i el 8% del PIB de Catalunya. Com cada tres anys, una delegació d’aquests empresaris femcatians ha invertit una setmana del seu temps per observar aquests sabers fer d’arreu del món per veure quin pot ser el seu encaix a casa nostra, en la línia de l’objectiu del seu manifest fundacional: que Catalunya esdevingui un dels millors països del món en competitivitat i cohesió social.

Mai com abans aquest nodrit i heterogeni grup d’empresaris catalans estava acompanyat per representants de les principals universitats públiques del país, com Daniel Crespo, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Eduard Vallory i Manuel Palacin, directors generals del BIST, que aglutina els millors centres de recerca del país i de la Xarxa Tecnio, respectivament.

S’han trobat amb un medi suís totalment posicionat com a business friendly, a l’aguait de produir oportunitats i crear sinergies, amb tot un seguit d’eines públiques en combinació amb les estructures acadèmiques per atraure talent i desenvolupar-lo. Les dades parlen. Si l’atur juvenil a l’Estat espanyol és del 27,4%, el més alt i amb diferència de tots els països de l’OCDE, a Suïssa és del 6,4%, el més baix del món. Part de l’explicació, i ho volien veure amb els seus propis ulls els femcatians, passa per un gran acord de país, on des de fa dècades la innovació aplicada a la indústria té un protagonisme absolut, sempre amb la complicitat del sector de la formació. Com bé demostra el darrer informe de la WIPO, l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, per tretzè any consecutiu Suïssa és també el país més innovador del món.

Primera jornada. L’expedició comença a Ginebra a la seu de les Nacions Unides, amb una conferència sobre els compromisos de la sostenibilitat i l’empresa. Segueix fins a l’emblemàtica seu de Nestlé a Vevey, el veritable quarter general d’aquest gegant de l’alimentació. A la rebuda a càrrec del director per a Europa de la multinacional, s’hi suma un amfitrió de luxe, el seu predecessor, el català Lluís Cantarell.

On es fa més evident la quantitat de catalans valuosos instal·lats a Suïssa és en el sopar amb la colònia d’expatriats. Perfils com el de l’Anna Fontcuberta, una calderina que viu a Lausana des de fa més de 15 anys, professora a l’EPFL i un referent en el camp de la física, fins a una de les màximes autoritats en blockchain a nivell mundial com Jordi Baylina, que viu al cantó de Zug, o l’andorrà Ivan Mariblanca, que amb la seva plataforma per calcular l’impacte ecològic de l’IT a les empreses aspira a esdevenir líder mundial en Green IT. O Josep Sola, fundador d’Aktia, una start-up capdavantera per combatre els problemes de la hipertensió. I, és clar, en Pere Miró, molts anys director general del Comitè Olímpic Internacional i ara assessor principal del president. En la seva benvinguda reivindica la força de l’esport en la mediació de conflictes internacionals sense evitar les polèmiques que han envoltat, encara avui, la família olímpica.

Segona jornada. Visita a la multinacional BOBST, fabricant de béns d’equip del sector de l’envàs i l’embalatge, amb més de 8.000 treballadors. Tot un referent d’empresa familiar que ha conservat a la perfecció els orígens amb una aposta molt potent per la formació dual. És aquí on la delegació copsa clarament el secret de l’èxit: el potent sistema educatiu. En la gran aposta del país per la innovació aplicada a la indústria, tant pel que fa a la formació dual com als estudis universitaris, l’accés al treball es facilita al màxim, amb una implicació total dels actors econòmics de cada cantó. Alineant en tot moment les necessitats del mercat amb l’oferta acadèmica. I tot això amb una capacitat envejable d’arribar a grans acords de país de manera transversal entre les forces polítiques i administracions.

És l’anomenada formule magique, fórmula màgica, mai qüestionada i que fa possible que des del 1959 tots els governs estiguin formats per set membres que representen totes les forces polítiques, i que el consens sigui imprescindible per poder tirar endavant qualsevol iniciativa. Això té un efecte dòmino a totes les administracions, que s’obliguen a consensuar-ho tot però al mateix temps, un cop arribats a l’acord, permet que aquest sigui fruit de la negociació col·lectiva i esdevingui prioritat compartida per tots els membres de cada govern, independentment del color polític.

Seguim a la prestigiosa Universitat Politècnica de Lausana, l’EPFL, on els femcatians escolten amb orelles ben obertes què és el Soft Landing Program, un útil curs de diversos mesos que permet a les empreses estrangeres, independentment de la seva mida, conèixer l’ecosistema d’innovació que envolta el trinomi acadèmia-empresa-administració.

Tercera jornada. Cantó de Neuchâtel. Visita obligada a Panerai, del grup Richmond, fabricant de rellotges d’alta gamma, que com tot el sector va ser capaç de superar la crisi del quars provocada pels fabricants de rellotges electrònics japonesos als anys 80. Va representar la fallida i destrucció de milers i milers de llocs de treball a tot Suïssa, però al mateix temps fou la gran oportunitat perquè el rellotge passés de ser un producte de necessitat a un element de luxe reconegut internacionalment. Aquest exemple de reposicionament al mercat és un dels molts factors clau que la delegació escolta en una master class oferta per diferents centres de recerca i innovació aplicada a la indústria del cantó de Neuchâtel. Es tracta d’un petit cantó francòfon de poc més de 180.000 habitants, que no arriba al 2% de la població del país, però que concentra el 15% de l’autoria de totes les patents que s’hi publiquen. Una raó més que fa que la catalana Aranow hi hagi instal·lat un centre d’operacions des de fa quasi dos anys.

La predisposició del cantó al cultiu empresarial culmina en una recepció oficial al Castell de Neuchâtel, seu del govern i el Parlament de la República del Cantó de Neuchâtel, on la delegació catalana hi troba emmarcada solemnement la declaració d’independència de l’1 de març del 1848, amb l’afegitó meritori d’haver-la aconseguit sense vessar ni una sola gota de sang. Conscient de la importància estratègica de la visita, els rep amb unes paraules en català el president del Consell d’Estat, Alain Ribaux. Encarregat dels Departaments d’Economia, Seguretat i Cultura, els nostres empresaris senten que amb ell parlen el mateix idioma, si més no quan es tracta de diversitat lingüística. Entre els convidats no hi falten representants de la Cambra de Comerç del cantó, àvids de compartir experiències i trobar aliances.

Quarta jornada. Entrem als budells de Novartis, que juntament amb Roche són les dues principals companyies farmacèutiques del món, amb seu a Basilea. I arriba el moment d’analitzar una infraestructura transnacional: l’aeroport de Basel-Mulhouse. Espectacular poder veure per dins com funciona un aeroport en territori francès però de propietat i dirigit a parts iguals per França i Suïssa. Descobrim un pol d’activitat del transport aeri de productes de molt valor afegit de la indústria farmacèutica on la delegació es guiada acuradament per la responsable de màrqueting, una suïssa, filla de refugiats espanyols, amant del FC Barcelona.

S’acaba la ruta però queda coneixement i ganes de posar-lo en pràctica. La convivència ha estat també un valor d’aquesta petita aventura. Pertot, comentaris inspiradors d’emprenedores i emprenedors de casa nostra sempre amb ganes de passar a l’acció i avançar. La visita a aquest Estat del cor d’Europa ha despertat enveja sana, però a la pàtria de Swatch, Nestlé, Logitech i Tetrapak no tot són edelweiss i corns alpins. Només el 10% de les patents les signen dones, i la bretxa salarial i la igualtat de gènere són la gran assignatura pendent del país més innovador del planeta.