Divendres 22 es van complir 60 anys de la crema del Casal de Montserrat. Era l’any 1963. Aquell mateix any, el 14 de novembre, el diari Le Monde havia publicat les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, en les quals afirmava que el règim polític de l’Estat espanyol es deia cristià però no complia amb els principis del cristianisme, també afirmava que no s’havien viscut “25 anys de pau” sinó 25 anys de victòria i que Catalunya es veia privada dels seus drets nacionals. Era la primera vegada, des de la mort a l’exili del cardenal Vidal Barraquer, que una autoritat eclesiàstica criticava obertament el franquisme. L’abat també ho pagaria dos anys més tard amb l’exili. El Casal de Montserrat era un edifici on tenien la seu algunes organitzacions religioses vinculades amb el monestir de Montserrat; la més important, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada pel bisbe Torras i Bages l’any 1899. També s’hi ubicaven els Agrupaments Escoltes Mare de Déu de Montserrat, Abat Marcet i Mossèn Antoni Batlle. Aquest darrer duia el nom precisament de la persona que havia estat el restaurador del moviment escolta a Catalunya, enmig de moltes dificultats durant els anys del franquisme. Ell va seguir les actuacions de l’escoltisme català que havia creat i dirigit abans de la guerra Josep Maria Batista i Roca. Avui al carrer dels Arcs, a la façana d’on hi havia el Casal de Montserrat, l’Ajuntament hi col·locà fa pocs anys una placa on es llegeix: “Aquí hi hagué el Casal de Montserrat, on des de 1947 a 1965 s’hostatjaren grups i entitats que lluitaren pel redreçament de Catalunya.” La placa no diu, però, que de bon matí el diumenge 22 de desembre de 1963 uns veïns del Portal de l’Àngel varen cridar els bombers perquè de la Casa de Montserrat del carrer del Arcs, 7 sortia una gran quantitat de fum. Els bombers, que hi anaren ràpidament, trobaren obertes les portes del carrer i es posaren a apagar el foc, al pis principal hi havia l’habitació destinada a secretaria i magatzem dels escoltes. La secretaria restà totalment destruïda i malmès tot el material d’acampada que s’hi conservava, i el que era més lamentable: cremades les carpetes de mapes i la biblioteca de Mn. Batlle instal·lada allà. El fum omplia tota la casa i no es veia res.

El local, que havia estat preparat pels nois per celebrar-hi una festa nadalenca diumenge al migdia, apareixia amb els pessebres destruïts i un quadre de Sant Jordi era a terra amb el vidre trencat i amb senyals d’haver estat trepitjat violentament. En esvair-se el fum es pogué comprovar que a dos replans de l’escala hi havia unes inscripcions amb pintura negra que s’havien fet utilitzant una trepa, deien: “España: una bandera, una patria, una lengua.” Un escolta de l’agrupament, seguint l’ordre del seu cap, va anar corrents a buscar una màquina de fotografiar amb flaix a casa d’un amic i en va recollir les imatges. Els bombers van treure d’entre les runes carbonitzades de la secretaria la màscara de bronze de Mn. Batlle que presidia la sala. La màquina d’escriure, la multicopista i l’harmònium de campanya de Mn. Batlle, tots van aparèixer amb senyals d’haver estat brutalment massacrats.

La notícia de la crema del Casal de Montserrat es va escampar aquell diumenge i es va convocar una concentració davant del casal cremat per a l’endemà, dilluns, a les vuit del vespre. El dilluns dia 23, poc abans de les vuit, tot el carrer dels Arcs es va anar omplint de gent, molta ho feia de tornada de la Fira de Santa Llúcia a la plaça de la Catedral. La concentració es va fer en silenci fins que un petit grup començà a cantar el Virolai, en aquells moments era un cant d’afirmació nacional i que tothom coneixia. Tots els presents s’hi van afegir: “…de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra...”. Les gestions fetes pel monestir de Montserrat prop de les autoritats governatives no varen servir perquè la policia trobés els autors de l’incendi del Casal de Montserrat. Han passat 60 anys i el fet segueix en la seva impunitat.

Després de la crema del casal, els agrupaments escoltes continuaren les activitats i seguiren el camí iniciat per mossèn Batlle, treballar en l’educació dels joves, fomentar els valors, l’esperit de servei i la fidelitat a Catalunya. És greu que molts fets hagin quedat en la més absoluta impunitat, seria de tota manera encara més greu que no en guardéssim la memòria per ser conscients de l’Estat en què vivim. Sense conèixer el nostre passat, difícilment sabrem entendre el present i fer front als reptes esperançats del nostre futur com a nació.