El voraviu
Campuzano, ben obert
Està com un bacallà i ven que on no arribi l’amnistia hi haurà nous indults
El conseller Carles Campuzano és tot un especialista en paperots a les campanyes electorals. No dic que sigui la compensació, la torna, la propina o com en vulgueu dir pel seu transvasament cap a la cúpula eixamplada d’Esquerra, però crida l’atenció la seva aportació a un relat molt més de partit que no pas governamental. Ja fa setze mesos del nomenament i no sembla que ni Quim Nadal ni Gemma Ubasart, els altres consellers “independents” prestats a eixamplar cúpula, tinguin la mateixa necessitat, tendència, inclinació o propensió al paperot. A les municipals Campuzano es va cobrir de glòria amb una escenificació a Santa Coloma de Gramenet, al costat del candidat Rufián, que també va acabar aconseguint un resultat prou galdós. De fet el joc era molt de barri baix. Anar a dir que si votaven ERC, Rufián i Campuzano s’entendrien bé per fer una residència, tampoc és per presentar candidatura al Nobel. Que ara surti amb la cantarella que no s’ha de patir, que on l’amnistia no arribi ja hi arribaran amb l’indult, que el govern del PSOE hi està “obert”, que la llei no pot tapar-ho tot i que Junts el que ha de fer és tirar endavant tal com està, fa molta i molta pena. Sobretot si surten immediatament els socialistes a contradir-lo i a dir que ara del que s’està parlant és del que s’està parlant i que no és d’indults. Al final el que queda clar és que el que està ben “obert” és Carles Campuzano. Obert com un bacallà.
