La dona decideix!

Tinc més de 40 anys i vull ser mare. Soc jo qui portaré al meu ventre el futur ésser. Però, abans, quan una dona de més de 40 anys quedava embarassada, era una vergonya fins al punt que algunes ho ocultaven, perquè podien ser criticades per haver tingut relacions sexuals a aquesta edat. Ja no tocava! I menys encara sentir plaer.

Les nostres mares i àvies, de la “generació silenciosa”, van ser mares molt joves i en general van parir diversos fills. Potser no ho desitjaven, però aquesta era la seva funció. Després d’una guerra, de tants morts, calia reposar la mà d’obra per aixecar el país. “Nosaltres estàvem per parir!”, així de contundent ho va dir un dia la mare, de 88 anys, a la seva filla gran. Ella hauria volgut ser comptable, però els seus progenitors, quan només tenia 10 anys, la van treure de l’escola per cuidar els quatre germans petits. Pensant que tindria llibertat, es va casar als 19 anys, i als 25 ja tenia quatre fills. Amb aquesta experiència a l’esquena, va donar tres mandats a les seves filles: espereu per casar-vos, tingueu els fills de grans i, sobretot, sigueu econòmicament independents.

Moltes dones de la generació dels baby-boomers van aconseguir la seva llibertat optant per estudiar, treballar, viatjar i ser mares d’un o dos fills a partir dels 30 anys. Els seus marits o companys “les ajudaven” amb les feines a casa. Les de la generació X equilibren l’ètica del treball en equip i la diversió, valoren la seva autonomia, i pensen en el seu projecte de vida i en la idea de tenir família: com ho poden conciliar? La taxa de natalitat va començar a baixar, però els avenços científics van començar a ajudar les dones més endarrerides a poder ser mares per primera vegada amb més de 44 anys, amb un gran cost econòmic, físic i emocional, preu que paguen gustoses per passar vida i gaudir dels fills. Els seus companys ja no són Peter Pan, ja han crescut, i ocupen el lloc dels adults, i pares, contra els quals es van rebel·lar al seu dia.

Per la seva banda, la generació Y, els mil·lennistes, busquen l’equilibri de la vida laboral i la personal. Canvien de feina amb facilitat i desitgen trobar solució als problemes. Alguns marits poden invertir els rols: ells tenen cura dels fills i elles treballen fora. Les dones dedicades als serveis han estat les grans triomfadores d’aquesta generació, ja que entre els 20 i els 30 anys tenien les millors posicions per trencar per primera vegada el sostre de vidre. Segures, metòdiques, saben ser organitzades en el treball multigeneracional, juntament amb la generació baby-boomer i la X.

En resum, ha estat un procés adaptatiu i transformador, no pas fàcil, però sí possible per a una igualtat respectuosa.

(*) Sara Rodríguez Simón és col·legiada número 2138 Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya