Guardo les llibretes d’escola, les qualificacions en una escala de deu, els treballs més originals, les redaccions premiades o manualitats com la petjada entintada del peu o la mà de l’etapa infantil dels fills. I d’això ja fa més de trenta-cinc anys. Segurament que tard o d’hora aquests textos, dibuixos... seran rellegits, i ells se sentiran orgullosos dels seus poemes, càlculs matemàtics, de com identificaven les fulles i riuran d’alguns comentaris dels mestres, i potser hi veuran reflectits els seus fills. Veuran i viuran amb nostàlgia els records materialitzats de la seva etapa escolar i acadèmica tal com vam fer també la nostra generació. Em podeu qüestionar el perquè de tant sentimentalisme; al cap i a la fi, si som pràctics i realistes, acabaran a la deixalleria i reciclats. I al capdavall, serà una decisió ben seva, personal, sentimental i democràtica. Ara bé, tot canvia, i immersos en la revolució tecnològica, accelerada per la pandèmia, la majoria d’escoles catalanes fan ús de les infraestructures digitals de la multinacional Google. L’agenda escolar en paper ha passat a segon terme, perquè estem a l’era del núvol: el correu electrònic, els entorns col·laboratius de treball, els espais d’emmagatzematge dels treballs, el lliurament i avaluació de tasques i, per descomptat, servidors on emmagatzemar les dades. Divendres passat escoltava a Olot la xerrada de l’Esther Paniagua, autora del llibre Error 404. Em va admirar la descripció eloqüent a tot drap de la “jungla cibernètica”: el risc a què estem exposats amb una caiguda massiva d’internet i les conseqüències globals, els ciberdelinqüents que roben dades de moltes empreses i administracions públiques, els algoritmes que dominen la nostra vida, el suplantament d’identitat personal o empresarial i tantes altres vulnerabilitats. I vaig repensar un tema que ja em coïa: l’ús generalitzat del G Suite for Education a les escoles i les seves conseqüències, la conversió en dades de tota una sèrie d’informació dels nens i adolescents, abans analògica i que ara és propietat dels servidors de la multinacional, posant en joc la sobirania i la privacitat de dades. I fins ara el Departament d’Educació no ha mostrat la talla política, ni humana ni tècnica per abordar una qüestió tan crucial com aquesta.