Al llarg dels últims 40 anys hem accelerat tant el procés d’urbanització que, actualment, podem trobar persones a la ciutat que no han estat mai en contacte amb el món rural. Si abans tothom tenia un avi, un tiet o un amic pagès, ara hi ha veïns a les grans ciutats de Catalunya que no han tingut mai ni un avi, ni un tiet ni un amic pagès. Encara més, el més a prop que han estat d’un pagès és a la parada del mercat o davant la prestatgeria de la fruita o la verdura del supermercat. Això, que pot semblar una anècdota sense importància (quina rellevància pot tenir la professió dels nostres familiars o amics?), ens aboca a un canvi de paradigma molt important.

Aquell que no ha estat mai en un hort, que no sap els horaris que el pagès ha de fer per poder tirar endavant la collita, que no es planteja la incertesa (climàtica) com una variable a tenir en compte en el compte d’explotació de l’empresa; aquell que no ha conegut mai un pagès no es planteja com arriba la llet o l’enciam a la seva taula. Aquell que no ha conegut mai un pagès dibuixa els pollastres a l’ast i les verdures embolicades en un rotlle de primavera.

El cap de setmana que ve s’inauguren les Fires de Maig a Vilafranca del Penedès. L’origen d’aquestes fires comercials és, precisament, en l’activitat de la pagesia. En els seus orígens els pagesos compraven o venien bestiar i aviram, compraven i venien els productes de la seva collita i, sobretot, compraven i venien els estris que necessitaven per tirar la collita endavant.

La substitució del bestiar per maquinària va convertir les Fires de Maig en el punt de trobada d’empreses que fabricaven i comercialitzaven tractors o maquinària agrícola. Als estands de les Fires de Maig de Vilafranca es van veure els primers tractors amb aire condicionat dècades enrere, i la innovació ha portat, cada any, a mostrar l’última tecnologia per fer més fàcil al vida del pagès. Al Penedès, el pagès és, majoritàriament, viticultor. Aquest any, els estralls de la sequera persistent que afecta la zona es fan notar. I es nota tant que les empreses que comercialitzen maquinària agrícola han decidit no participar en les Fires de Maig. Ho fan per visibilitzar la crisi que hi ha darrere les dificultats econòmiques del sector agrícola.

Si l’any passat hi havia una desena d’estands de maquinària agrícola, aquest any no n’hi haurà cap a les Fires de Maig. Els empresaris del sector de la maquinària volen que l’administració sigui conscient que la pagesia és la primera baula d’una cadena de producció que afecta molts més ciutadans del que pot semblar a primera vista.

La clau és buscar l’empatia d’aquells que, a poc a poc, s’han anat desconnectant de la vida rural. Aquells que, per les circumstàncies, no tenen un avi, un tiet o un amic pagès. Aquells que no saben d’on ve la llet o d’on ve el vi. I que tampoc no els importa. Però que, en els fons, els afecta, oi?