A Suïssa han publicat un llibre l’equivalent del qual –si no m’equivoco– no ha aparegut encara a Catalunya. Un llibre de postals antigues: La Côte en long et en large, Editions Filanosa, Nyon.

La Côte és un indret del país de Vaud conegut pel seu vi. Desconec si aquest llibre es proposa de fer publicitat turística de la comarca –no l’he llegit, ni tan sols l’he vist; només sé que existeix–, si és un volum luxós o una publicació popular. És igual, ara. És el fet, allò que m’ha interessat: recollir 214 postals antigues que reprodueixen diversos aspectes de la Côte.

La gran època de les postals –de les “targetes postals”– correspon als vint primers anys d’aquest segle. Va néixer la postalomania, i parents i amics es dedicaven a enviar-se postals amb veritable passió. Em consta que les senyores i senyoretes de la burgesia barcelonina practicaven el postalisme aprofitant totes les ocasions: onomàstiques, aniversaris, arribada al lloc d’estiueig, excursions –“desde esta hermosa villa le mando…”–, perquè aleshores el llenguatge de la postal era castellà, molt formulari, amb tracte habitual de vostè entre “jóvenes amigos” i encapçalaments i expressions de comiat presidides per la urbanitat més respectuosa i codificada. Algunes d’aquestes postals avui ja són il·legibles, en part perquè la tinta s’ha destenyit, i també perquè sovint hi havia postalistes tan irreprimibles que damunt les ratlles que ocupaven l’espai disponible n’escrivien d’altres, perpendicularment, formant un enreixat gairebé massís.

Estic segur que hi ha col·leccionistes de postals, com a objectes curiosos –postals que reprodueixen quadres, flors, escenes bucòliques, noies romàntiques, cors, coloms…– però jo penso en les postals fotogràfiques dels paisatges urbans de l’època. Hi són, però no s’han reunit d’una manera ordenada en un llibre –com el suís que m’ha donat la idea– que resultaria extraordinàriament evocador. A través d’aquesta mena de postals podem reviure l’aspecte dels carrers, i dels pobles, quan encara no s’havia produït la invasió del ciment i del mur-cortina industrialitzat. Seria un llibre nostàlgic, què hi farem. Però ben bonic. Destinades a anar amunt i avall, a circular pel país com un fugisser missatge de felicitació o de cortesia, aquestes postals demanen un canvi de destí: la seva fixació documental.

Catalunya en postals, l’Eixample en postals, la Plana de Vic en postals… Suposo que les possibilitats són immenses, encara. És un suggeriment que faig als editors. Sóc un comprador frustrat.