Tomàs Sobrequés era el 1990 regidor de Promoció de la Ciutat a l’Ajuntament que dirigia Joaquim Nadal, i al mes d’abril va anunciar que impulsarien la creació d’una terrassa bar a la Devesa per tal de revitalitzar el parc i perquè aquest establiment servís com a pol d’atracció de ciutadans cap a la ciutat. Tot havia començat l’any anterior, quan un grup de propietaris de negocis de nit havien sospesat amb l’Ajuntament utilitzar la Devesa, entre el maig i finals d’agost, com a punt de trobada de la nit gironina, ja que durant l’estiu la gent emigrava majoritàriament cap a la costa. Aquell 1989 se’n va parlar amb els propietaris de l’Azimut, Nummulit, Gas, Fractal i Croquis, però la cosa no va tirar endavant per manca de temps per presentar projectes i maquetes de disseny, com els demanava l’Ajuntament.

Però la idea va finalment reeixir el 1990, i a l’abril s’anunciava que es permetria la instal·lació d’un bar terrassa que estaria situat al passeig de la Devesa, al costat de La Rosaleda. En aquell moment l’Ajuntament va decidir que en permetria només un, de bar terrassa, i va instar els propietaris de locals a posar-se d’acord. Algun d’ells es van retirar, i finalment, al maig, es va presentar el projecte que va ser impulsat per Azimut, Fractal i Gas, i al qual van batejar amb el nom de Quiosc M. Lamarque, no sé si en memòria de l’escriptor i general francès, el d’Els miserables de Víctor Hugo. Va ser tota una novetat i un gran èxit. Els objectius del regidor Sobrequés es van veure acomplerts. No només la joventut gironina es va abocar a la Devesa, sinó gent de totes les comarques i fins i tot del cap i casal. D’això en fa ara trenta-cinc anys.

L’any següent, el 1991, la idea inicial va canviar i l’Ajuntament va permetre que s’hi instal·lessin tres bars terrassa. Els va desplaçar un centenar de metres, al lloc dels tradicionals lavabos de la Fires, i en lloc de paral·lels a la carretera, s’hi situaven perpendicularment, entrant a la Devesa. L’èxit va ser rotund. Va repetir el Quiosc M. Lamarque i es van incorporar dues carpes més: la més propera a l’aparcament, que va rebre el nom de Glop’s, i una tercera, que va portar per nom Mare Nostrum. Al mateix temps, La Rosaleda va decidir obrir també aquell estiu i va fer obres al local.

Durant els anys que va durar, es pot dir que les carpes de la Devesa van complir la funció per a la qual van ser creades. Van ser un èxit, especialment els primers anys. Hi va haver canvis de locals, i recordo bàsicament el Nummunit, que intentava estirar la clientela fidel del Nummulit que havien obert el 1987 al carrer del Nord en Pim Colomer i en Lluís i la Roser Gumbau. El cert és que recordo nits memorables a la Devesa. Hi va haver molt bon ambient i tothom podia triar el seu, que era diferent en funció de la música i del personal que atenia les barres. S’hi van organitzar activitats, concerts i fins i tot s’hi va fer l’entrega dels premis Bertrana. Amb el pas del temps l’ambient es va degradar i hi va haver queixes i conductes incíviques, fins que l’Ajuntament de Carles Puigdemont va decidir eliminar-les. Però aquelles nits d’estiu a la Devesa continuen sent memorables.