Quan jo era petit i durant tota la meva etapa escolar, el mes de maig era el mes de Maria, el mes dedicat a la Mare de Déu, també conegut com “el mes de les flors”. M’ha vingut al cap avui, dia en què es compleixen 108 anys de la primera aparició de la Mare de Déu a Fàtima a tres pastorets, Llúcia i els seus cosins Jacinta i Francesc. El cert és que, potser perquè el meu col·legi eren els Maristes, el mes de Maria es vivia d’una manera especial. Han estat, però, molts companys d’aquelles èpoques que em diuen que en més o menys grau, passava el mateix a la resta d’escoles. De fet, a la meva es resava el rosari (fins a cinquè de batxillerat), però mai no hi vaig sentir el Cara al sol. “El tretze de maig / la Verge Maria / baixà des del Cel / a Cova d’Iria”, es cantava amb entusiasme seguit d’“Ave, Ave, Ave, Maria / Ave, Ave, Ave, Maria”. De fet ho cantàvem en castellà, que és com ho recordo. La resta de la lletra no m’ha quedat.

M’ha vingut el cap el mes de Maria perquè durant el maig canviaven algunes coses. Per exemple, la mainada –en aquell moment, a la meva escola, només nens– arribava molts dies carregada de flors a classe. Es posaven a l’altar de la Mare de Déu i els cants eren diversos però sempre començaven o acabaven amb el “Venid y vamos todos / Con flores a porfía / Con flores a María, / Que Madre nuestra es”. Aquesta la recordo en castellà i m’ha fet ballar el cap perquè a la xarxa algunes versions no recullen el “con flores a porfía” de la meva memòria escolar. Però la versió de Joaquín Díaz, un estudiós de la música popular que recordo d’alguns programes de TVE de ben petit, sí que recull aquesta versió. Jo ho recordava així perquè havia cantat moltíssimes vegades això de porfía sense tenir ni idea del que volia dir. Em diuen aquests amics consultats que els altars dedicats a la Mare de Déu es reproduïen fins i tot en moltes cases familiars. Això sí que no ho recordo pas de casa, però sí anar a recollir flors per portar-les a escola.

De les aparicions de la Mare de Déu de Fàtima, sí que se’n parlava molt. Reconegudes oficialment per l’Església com ho havien estat abans les de Lurdes i La Saleta. I també es parlava amb veu baixa dels tres secrets que la Mare de Déu havia encomanat a la més gran dels pastorets, Llúcia, l’única que no va morir al cap de pocs anys i que es va fer monja. Hi havia allò de la conversió de Rússia, d’una tercera guerra mundial i, al final, sembla que el tercer misteri estava relacionat amb l’intent d’assassinat del papa. La devoció per la Mare de Déu de Fàtima va ser molt intensa. Per part de Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI i Francesc. Joan Pau I no va tenir temps, pobre. Recordo els meus familiars explicar com el 1951 s’havia passejat la imatge per Salt, Santa Eugènia i Girona. De fet, la imatge portada de Portugal va passar per molts municipis. Sembla que el mes de maig era dedicat a l’antiga Grècia a Artemisa, deessa de la fecunditat, i a l’antiga Roma, a Flora, deessa de la vegetació. Per a mi, el mes de maig sempre serà el mes de Maria i anirà lligat al “Venid y vamos todos” i, tal dia com avui, a “el tretze de maig / la Verge Maria / baixà des del Cel / a Cova d’Iria”.