Aquests dies d’apagada elèctrica, apagada comunicativa i apagada de vergonya, resulta il·lustratiu recuperar les lloances que empresaris i polítics adeptes pregonaven a l’entorn de la línia de molt alta tensió –MAT– que tantes protestes va aixecar al territori. Que si era l’autopista elèctrica del futur, que si protegiria tota la Costa Brava de les interrupcions en el subministrament, que si l’impacte ambiental seria sotmès a rigoroses mesures correctives... Aquest era el mantra oficial del govern de la Generalitat, al qual alguns alcaldes i veïns van gosar oposar-se a risc de ser titllats de pagesots sense visió de país. La visió de país, aquesta frase feta tan rebregada que ha justificat molts disbarats que, sense tantes llumeneres i més sensibilitat per la gent, s’haurien pogut evitar o fer millor. De sensibilitat, ho justifiquin com ho justifiquin, n’ha faltat més que no pas de llum, en aquesta apagada històrica que en cinc segons va fer caure tot el sistema peninsular. Que prediquin, tant a Madrid com a Barcelona, que els governants es van dedicar a treballar per solucionar l’emergència i que no van comparèixer fins que van tenir alguna cosa per explicar és un insult a la gent que va quedar atrapada als ascensors, als trens o simplement en el buit digital de dimensions monstruoses. Ells, que tenen en nòmina una legió de comunicadors i mitjans públics com la miraculosa ràdio, van passar per alt que comunicar vol dir també connectar amb els neguits de la gent, donar-los consol i esperança, encara que costi trobar les paraules. I la sort va ser que la gent no va tenir mòbils ni xarxes per escampar primer la por i després el pànic que s’hauria encomanat durant l’apagada comunicativa. En aquesta llarga espera, els veïns van recuperar la saludable tertúlia al banc de la plaça, xerrar en lloc de teclejar, almenys això en vam treure de bo. Això i comprovar que, si ho hem entès bé –que ja costa–, ja poden ser ràpides les autopistes i altes les torres: davant una caiguda de generació, un desequilibri amb la demanda i una sobrecàrrega, per raons de seguretat les centrals de frontera enllà que ens poden alimentar es desconnecten automàticament.