Els que vivim de lloguer tenim un cert hàbit d’anar rastrejant el mercat, ni que sigui de tant en tant, per saber si es produeix el miracle i surt alguna ganga. A la darrera exploració feta sobre l’oferta de Badalona, l’únic que he pogut trobar són motius per plorar com una Magdalena. El primer anunci d’una pàgina molt freqüentada deixa clar que només necessitaràs uns minuts per acabar amb un mal humor de mil dimonis. Demanen 2.200 euros mensuals per un pis no gaire gran amb dos dormitoris, amb el reclam que té piscina comunitària. Tot seguit, un habitatge similar però sense la bassa es lloga per 1.835 euros al mes. La piscina surt per 365 euros al mes però tenint en compte que es fa servir quatre mesos a l’any però es paga per les 52 setmanes que té l’any, doncs podem calcular que el bany, cada mes útil, puja a la fantàstica xifra de 1,095 euros. Continuo buscant i comencen a abundar els lloguers de temporada, amb un mínim de 32 dies i un màxim d’11 mesos. El primer que consta a la llista sota aquestes condicions puja a 2.690 euros mensuals. No havíem quedat que aquest abús començava a estar regulat? Perquè ja no només abunden a primera línia de mar, és que els barris de la perifèria on viuen les famílies més vulnerables també estan minats amb aquesta mena de lloguers. Un exemple: 1.035 euros per un pis sense ascensor. Més opcions disponibles: habitatges que ronden els 2.000 euros però que si llogues ara t’emportes un mes gratis –m’han vingut unes ganes terribles de llogar-ne tres de cop–, una “oportunitat que no pots deixar passar” a 3.365 euros mensuals, i un total de deu pisos per sota dels mil euros als quals no enviaria ni el meu pitjor enemic. Per acabar d’adobar el cabreig, només faltava un pis de 25 m² –la cuina deu ser un fogonet i el vàter, un orinal– a 1.025 euros mensuals. I ni així escampa la boira.