Només faltaria

Aquesta setmana he recordat la compareixença de Pilar Manjón al Congrés dels Diputats. Va ser el desembre del 2004, en la comissió d’investigació pels atemptats de l’11-M, i el seu discurs va sacsejar consciències perquè, en un moment donat, va esclatar d’indignació i va retreure als diputats la seva falta d’empatia amb el dolor de les víctimes: “¿De qué se reían? ¿Qué jaleaban?” Com a mare d’un jove assassinat i com a presidenta de l’associació de víctimes, parlava amb el pes d’una autoritat moral incontestable.

L’he recordat ara que Vox vol impedir que les víctimes de la gota freda compareguin en la comissió d’investigació a les Corts valencianes. Negar la veu als afectats per la dana és com voler silenciar les víctimes de l’11-M, és tapar la boca a les Pilars que han de sacsejar les consciències, és convertir la comissió d’investigació en un teatre buit on només parlen els que ja tenen el relat escrit. ¿Com es pot investigar una tragèdia sense escoltar els qui l’han viscuda? ¿Quina democràcia és aquesta que té por de les paraules dels ciutadans?

José María Llanos, síndic de Vox a les Corts valencianes, ha titllat de “verdaders interessats” les associacions de damnificats per la dana de l’Horta Sud, i els ha acusat d’estar controlats per partits. I no, no són comissaris dels partits; són veïns i veïnes que han vist com l’aigua se’ls emportava les cases, els records i, en massa casos, les vides dels seus. Fan molt bé, doncs, les associacions de víctimes d’interposar una querella per injúries i calúmnies a Vox. La seva veu serà necessària, dins i fora de les Corts. Negar-los la paraula seria una indecència moral. Només faltaria que no poguessin parlar justament els que més coses tenen a dir.