Les concentracions i manifestacions contra el genocidi del poble palestí per part del govern de Benjamin Netanyahu no apleguen gaire gent a les places. Ahir en un municipi del Vallès Occidental es comptava ràpidament el nombre d’assistents, la qual cosa, personalment, em preocupa, i més si tenim en compte la votació dels fans d’Eurovisió, que, a Espanya, va afavorir la representant d’Israel. La preocupació del govern espanyol no ha fet més que visualitzar aquesta indiferència mentre, diuen, la ultradreta està més que mobilitzada, ja sigui per afavorir Israel o per anar en contra de Sánchez. Israel va respondre a l’atac de Hamàs amb un genocidi, un atac desproporcionat que fa mesos que castiga la població de Gaza i que lluny de remetre es fa més cruenta i cínica amb empreses nord-americanes esperant a les portes per fer-se càrrec de la reconstrucció del territori palestí. Aquest escenari no només ens interpel·la com a ciutadans del món, sinó com a societat que ha viscut en pròpia pell el silenci internacional en moments clau de la seva història. El retrocés moral que suposa justificar, banalitzar o ignorar la massacre sistemàtica d’un poble sota l’excusa de la seguretat o del dret a defensar-se és un mirall esgarrifós de fins on pot arribar la geopolítica quan es deshumanitza l’altre.